No vull ser gironí!

Publicat a El Ripollès, 2 de desembre de 2004.-

El govern de la Generalitat ha fet públics ja els seus acords sobre la nova divisió territorial de Catalunya. L’acord contempla crear set vegueries que tindrien la categoria de províncies, amb la seva Diputació com a organisme supramunicipal, i la possibilitat de crear comarques, molt més petites, com a mancomunitats de serveis municipals.

L’actual proposta planteja que les vegueries són una divisió territorial descentralitzada del govern de Catalunya i, en canvi, les comarques resten com a fruït de la voluntat d’oferir serveis mancomunats dels municipis.

En la proposta del Govern de la Generalitat l’actual comarca del Ripollès és col•locada a la vegueria de Girona.

Queda clar que no hi haurà vuit vegueries i que la proposta de la vegueria de l’Alt Ter, feta pels que reclamaven un rang de capital per a Vic, no existeix. Vic ha perdut la batalla per la seva incapacitat d’exercir en els darrers decennis com a cap i casal de la seva àrea d’influència, que abasta Osona i el Ripollès. L’actuació política del govern municipal de Vic que mai ha donat suport contundent a les iniciatives de millora de les comunicacions del Ripollès, per exemple, avui pesa com una llosa en la proposta d’una vegueria de l’Alt Ter.

Ara és l’hora, doncs, de pronunciar-se sense embuts i amb decisió sobre les qüestions bàsiques. Sobre el sentit de comarca i el seu abast competencial i, aquesta és l’aposta principal, sobre la nostra adscripció a una vegueria o província determinada.

Al Ripollès existeixen tres realitats molts clarament determinades, que venen donades per tres valls geogràfiques: la vall de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, amb les seves rieres, i les valls de Ribes i de Camprodon.

Cadascuna d’aquestes realitats tenen, però, una realitat demogràfica que fa que les possibilitats de serveis mancomunats tinguin un determinat sostre. Un exemple: la comarca de Camprodon pot tenir una política mancomunada turística però es impossible que mantingui un hospital comarcal o un centre mitjà d’ensenyament i, fins i tot, una política d’eliminació de residus, amb les exigències que avui es demanen.

Evidentment, davant d’una realitat tant plural és pot optar per una política de creure’s Déu o comarca, però la realitat és generalment molt tossuda.

L’actual comarca del Ripollès, unida, té alguna esperança. Amb projectes particulars no hi ha futur. Poden haver-hi projectes particulars unit-se a altres realitats veïnes, però caldria plantejar-se si cal més ser cap o cua de peix. Aquest és un interrogant que cal que es facin les valls de Camprodon i Ribes.

El segon element molt important a plantejar-se és la pertinència a la província o vegueria de Girona. Aquesta és la batalla on ara cal estar presents i pronunciar-se clarament. Des de Ripoll, Girona és i ha estat molt llunyana. Camprodon ha viscut una altra situació, que crec és més producte d’un enlluernament que d’uns guanys tangibles. La manca de comunicació és una realitat històrica que trigarà molt anys a canviar, encara que una relativa millora de les comunicacions ens faci les coses relativament més properes. El històric pes de les comunicacions, molt més fàcil amb Vic i Barcelona, units a la atracció econòmica, té totes les possibilitat de fer inclinar la balança en una direcció que no avala la nostra adscripció a Girona.

Els ajuntaments del Ripollès tenen avui una opció clara i diàfana: girar i demanar l’adscripció a l’àmbit barceloní, de Barcelona o de Vic o de Manresa, o continuar formant part d’una realitat administrativa gironina que sempre ha estat llunyana i que mai ha atès les necessitats ripolleses. Per dir-ho clar, no crec que la dependència de Manresa sigui pitjor (seria molt difícil!) que la que fins ara ens ha deixat de costat d’una manera clara i continuada.

Formar part d’una nova realitat, encara que pugui semblar avui molt llunyana, com és la Catalunya Central, amb una capital a Manresa i una subcapital a Vic, sols pot millorar la situació del Ripollès. En tot cas, ja sabem el paper que el Ripollès li pertoca a la vegueria de Girona. No haver estat mai tingut en compte!

Si la gent de la Plataforma per la vegueria de l’Alt Ter tinguessin una visió àmplia (i s’allunyessin de la seva motivació egoista i de curtes mires, de demanar estatus de capital per Vic) veurien que aquesta és l’opció que cal plantejar al Ripollès, ja que en tot cas, això donaria força a la seva posició.

En tot cas, la vegueria de la Catalunya Central, primer com a desmembració de la província i Diputació de Barcelona, tindrà segurament molts més serveis i diners, alhora que una voluntat d’assimilar i guanyar-se els territoris a ella adscrits. Sempre és molt millor guanyar-se un lloc en una nova situació que intentar pujar en una escala on mai has tingut cap rellevància, com és el cas de la província de Girona.

La tradició de servei municipal de la Diputació de Barcelona segurament estarà en la base del projecte del nou ens supramunicipal de la Catalunya Central. En aquest canvi, d’una Diputació de Girona que ha menystingut tradicionalment al Ripollès, amb un minsos serveis de suport als municipis i on hem estat poc valorats, a una nova diputació provincial que neix com a esqueix d’un òrgan potent de suport als ajuntaments, el canvi pot ser com passar de la nit al dia.

Per tot això, jo no vull ser gironí! I demano que els ajuntaments del Ripollès facin d’una vegada una opció clara i diàfana de millora i de recol•locació de la comarca en una nova Catalunya. I això cal fer-ho de manera contundent i ràpida; ara és l’hora de fer valdrà la nostra opinió. Desprès ja no valdran les lamentacions.