Periodista, historiador?

Algunes vegades s’ha posat al costat del meu nom i cognom l’afegitó de historiador.

Tinc que confessar que em neguiteja aquest titulació. Jo sóc periodista, per titulació universitària, i encara que la meva afició per la història ha estat una constant des de molt petit, i hagi escrit història, que tingui llegits molts llibres sobre història i metodologia històrica; quan se m’adjectiva com historiador tinc recances. I, tinc que dir-ho alt i clar, m’hagués agradat ser historiador, amb el títol corresponent.

La veritat és que entre un periodista i un historiador no hi ha una actitud massa diferent. Els periodistes han estat, potser amb massa laxitud, qualificats com “historiadors del present”. En aquest sentit, els historiadors (almenys això s’aconsellava) necessitaven allunyar-se dels fets, no ser contemporanis.

Els periodistes són uns professionals que tenen com a base del seu treball donar informació als ciutadans mitjançant el que es diuen mitjans de comunicació massius. Però alhora ho han de fer mitjançant una metodologia que, molt simplement, podríem dir que ha de vehicular les informacions fent servir els cinc “W” (una terminologia anglosaxona): Què? (What?), Qui? (Who?), Quan? (When?), On? (Where?) i  Per què? (Why?).

Respondre a aquestes qüestions no és també la funció de l’historiador quan explica els fets?

No estem pas, doncs, gaire lluny.

Els historiadors necessiten treballar sobre documents o informació arqueològica. Els periodistes agafen el fets, els comentaris i les opinions i, en calent, les divulguen.

Potser hi ha una pràctica periodística que no s’escau a la tradició dels historiadors.

El periodista, en el seu ADN, tenen un altra element consubstancial: els hi cal estar present en el lloc que succeixen els fets, els hi cal estar al costat dels protagonistes, la seva presència al lloc.

En aquesta part, tinc que dir que sóc, malgrat que hagi fet de historiador, un periodista. Més enllà d’estudiar i analitzar fets històrics, tinc moltes vegades la necessitat de visitar el lloc dels fets, d’estar en el lloc de la notícia, de la història. Molt segurament en aquest aspecte tinc una deformació professional, que alhora enriqueix molt.