tag:blogger.com,1999:blog-39670384164938787272024-03-05T04:35:52.994-08:00Gall de RipollAntoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comBlogger28125tag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-18540032842707772502015-06-25T06:37:00.000-07:002015-06-25T06:37:01.290-07:00Un article memorable de "Ens en farem la carcanada" (Altaveu, Ripoll 18 de juliol de 1936).El juliol de 1936 un periodista ripollès que es deia Francesc Palau va escriure l'editorial del setmanari <i>Altaveu </i>( Any VI. Núm. 239. Ripoll, 18 de juliol de 1936).<br />
<br />
El setmanari <i>Altaveu</i> és una publicació de les més prestigioses de la premsa comarcal ripollesa. Es subtitulava "Setmanari del Ripollès". El seu primer número va aparèixer el 19 de setembre de 1931. El seu darrer número (datat el 18 de juliol) era el número 239 de la publicació.<br />
<br />
El seu director era Joan Vilalta i Arbós i encara avui ens sorprèn per una maquetació avançada i moderna. <i>Altaveu</i> (1931-1936) estava arrenglerat en les posicions d’Acció Catalana.<br />
<br />
Els seus impressors foren la Tipografia Ripollesa de Daniel Maideu i, a partir del número 188 ( Ripoll, 20 de juliol de 1935), la Imprenta de Llorenç Bonet. Dos dels més importants impressors ripollesos estigueren, doncs, darrera de la publicació.<br />
<br />
L'editorial que mereix la nostra atenció, d'ara fa 79 anys, tenia un títol premonitori "<span style="text-align: justify;"><i>Ens en farem la carcanada"<b>.</b></i></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKAEh32-2Go_dVz8cqpPleW-ZDhY1zNwQk5Sux12sEIQ98aBXLVi-ti7nI8tSyRg1nNqSnb93NsCpdxDWoC36xHTPbAI0kT9chKNfteaKx5ByOLnyHMwMBjLwV_8OB0SGehXrFaqj6UGPE/s1600/Altaveu+18+de+juliol+de+1936.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKAEh32-2Go_dVz8cqpPleW-ZDhY1zNwQk5Sux12sEIQ98aBXLVi-ti7nI8tSyRg1nNqSnb93NsCpdxDWoC36xHTPbAI0kT9chKNfteaKx5ByOLnyHMwMBjLwV_8OB0SGehXrFaqj6UGPE/s320/Altaveu+18+de+juliol+de+1936.jpg" width="225" /></a></div>
<b><i>Ens en farem la carcanada</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Es impossible que ho resisteixi. El cos social no pot aguantar tantes calaverades. Dematí, tarda i nit. Dies, setmanes i mesos. Ja fa mig any que dura la murga i el que pot durar si amb cataplasmes hom vol curar-lo. Els aires de violència han aconseguit de malmetre-li tot l’aparell respiratori. Apunteu l’orella i escolteu. Ningú no respira a ple pulmó. En lloc de respirar, bufar és el que fem encara gràcies. Aneu-vos-en al cor. Amb tants d’ ensurts, esglais, emocions, assassinats, fantasies desbordades i odis organitzats, no hi ha cor que triquetegi a satisfacció dels facultatius. Resseguiu l’estòmac. Analitzeu la sang. Observeu els ulls. Res que funcioni com cal, ni res que es trobi amb les condicions degudes. Tot està desballestat. Fins el fetge el qual aguanta rocs i no pedres. Es més, 1’ossamenta ja cruxeix i el mal de Pott comença a minar-la. Qui més qui menys tothom va corbat. Ja no hi ha qui aguanti la línia. </i><i>Ni les senyores. M’equivoco. El «Civilón». El salamanqui indultat a Barcelona. Hom assegura que estima els homes. Santa paraula. </i><i>Si de mi depengués no tornaria a Salamanca. S’aturaria pel camí i l’exhibiria a xics i grans, els de sang blava i els de sang roja i els diria: «Civilón», estima els homes. Imiteu-lo, que no és cap vergonya imitar les bèsties, quan les persones s’han animalitzat en tan gran manera.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Algú dirà: literatura. Potser si. Potser no. Al capdevall escarnim als altres amb l’avantatge que la nostra de literatura és d’un dia i a ningú no perjudica. En canvi, la dels altres fa sis mesos que dura i temem que ens faci perdre fins la carcanada.</i></div>
<div>
<i>El temps cuidarà de dir-ho.</i><br />
<i><br /></i>
Francesc Palau Sayós, pare del industrial Josep Palau Francàs, un dels creadors de Soler&Palau, la multinacional de butxaca ripollesa del sector de la ventilació,ha estat un dels grans periodistes ripollesos.<br />
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Francesc Palau Sayós, a més de la dedicació
professional (com apoderat de Talleres Casals i, posteriorment responsable de la part comercial de S&P), tenia una vocació secreta de periodista i literat. D'ell és també un celebrat article titulat "La portada en peligro" (<i>El Ripollés</i>, </span>26 de setembre i 10 d’octubre de 1959), signat com "Cesc”. </div>
</div>
Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-29722806883815302632014-03-12T09:14:00.002-07:002014-03-13T10:46:07.893-07:00Periodista, historiador?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Algunes vegades s’ha posat al costat del meu nom i cognom l’afegitó de
historiador.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tinc que confessar que em neguiteja aquest titulació. Jo sóc periodista,
per titulació universitària, i encara que la meva afició per la història ha
estat una constant des de molt petit, i hagi escrit història, que tingui llegits
molts llibres sobre història i metodologia històrica; quan se m’adjectiva com
historiador tinc recances. I, tinc que dir-ho alt i clar, m’hagués agradat ser
historiador, amb el títol corresponent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La veritat és que entre un periodista i un historiador no hi ha una actitud
massa diferent. Els periodistes han estat, potser amb massa laxitud, qualificats
com “historiadors del present”. En aquest sentit, els historiadors (almenys
això s’aconsellava) necessitaven allunyar-se dels fets, no ser contemporanis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els periodistes són uns professionals que tenen com a base del seu treball
donar informació als ciutadans mitjançant el que es diuen mitjans de
comunicació massius. Però alhora ho han de fer mitjançant una metodologia que,
molt simplement, podríem dir que ha de vehicular les informacions fent servir
els cinc “W” (una terminologia anglosaxona): Què? (<i>What</i>?), Qui? (</span><span lang="EN-GB">Who?</span><span lang="CA">), Quan? (<i>When</i>?), On? (<i>Where</i>?) i Per què? (<i>Why</i>?).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Respondre a aquestes qüestions no és també la funció de l’historiador quan
explica els fets?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No estem pas, doncs, gaire lluny. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els historiadors necessiten treballar sobre documents o informació
arqueològica. Els periodistes agafen el fets, els comentaris i les opinions i, en calent, les divulguen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser hi ha una pràctica periodística que no s’escau a la tradició dels
historiadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El periodista, en el seu ADN, tenen un altra element consubstancial: els hi
cal estar present en el lloc que succeixen els fets, els hi cal estar al costat
dels protagonistes, la seva presència al lloc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="text-align: justify;">En aquesta part, tinc que dir que sóc, malgrat que hagi fet de historiador,
un periodista. Més enllà d’estudiar i analitzar fets històrics, tinc moltes
vegades la necessitat de visitar el lloc dels fets, d’estar en el lloc de la
notícia, de la història. Molt segurament en aquest aspecte tinc una deformació
professional, que alhora enriqueix molt.</span>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-52629231676473290822012-11-01T11:41:00.000-07:002012-11-01T11:45:11.824-07:00Un conte ambientat al Ripollès de Jaume Massó i Torrents: "El contrabandista"Fa ja <a href="http://gallderipoll.blogspot.com.es/2010/02/masso-torrents-croquis-pirinencs-lavenc.html">unes setmanes</a> vaig oferir uns dels contes de Jaume Massó Torrents, d'un dels seus reculls <i>Croquis pirinencs</i>, ambientats al Ripollès.<br />
<br />
Avui ofereixo una altra mostra del treball literari de Massó Torrents, un narració ambientada a la vall de Camprodon i al Conflent.<br />
<br />
Aquest treball va formar part del tercer lliurament de <i>Croquís pirenencs (tercera serie). </i> Jo l'he trobat a <i>Revista de Catalunya</i> (Any I. Núm. 1. Barcelona, 3 d’abril de 1912), dins d'una secció titulada "Prosistes catalans d'ara"<br />
<br />
<i><b>Un contrabandista </b><br /><br />En Cames havía arrencat de Vilallonga i feia tota la pujada a cavall fins ben aprop de les roques d'en Mercé. Desde algunes sortides s'estalviava a les costes perqué'l cançaven; a les baixades, en canvi, encara estava a punt de doblar el camí qualsevol; lo cert es que en ell no era ben bé un mèrit perquè tes seves carnes eren llargues i tenia la petja ferma i segura. La seva flaquesa li provenía del pit. <br /><br />Se’n solía endur en Tubau com a moço de peu, en Tubau que no callava mai tot lo llarg del camí, un pic havia encetat la conversa. Pel poble enraonava poc, era només en posant-se en marxa que li entrava la parlera. Pensava alt, i totes les qüestions de veinat i les xafarderies de la seva muller les anava descapdellant a tota veu, tot seguint l'euga i, en ocasions que la costa era sobtada, agafant-se-li a la cua. En Cames, mal colocat dalt de la bestia, sense respondre-li mai, se deixava condormir amb la xerrameca del vell. En Tubau se alabava d'haver estat presoner dels carlins a Camprodon, ont mai tenia recort d'haver patit més fam ni més gana; d'ençà d'aquell fet s'alabava també de no creure en capellans ni en metges, car tots anaven al seu negaci, com ell mateix. Tota la seva fé se concentrava en les oracions i les creus que solía fer la seva dona, que tot ha curava i tot ha sabia. Parlava de les seves cures amb certa unció i creia fermament, com ella, en les arts de bruixeria i en revinents i en malsdonats i en la gent que fa patir. <br /><br />En Cames, rebrot d'una niçaga de pastors, carnicers i tractants en bestiar, s'havía tornat a entregar al contrabándol, d'ençà que havia complert el servei. De noi i de jovenot havia sempre seguit al seu pare; era un dels més guapos sapats minyons d'aquells rodals. El motiu li venia de que, assegut, pareixia no saber que fer-se de les cames i també de les llargues gambades que pegava en posant-se a caminar. </i><br />
<i><br />Durant els tres anys d'artiller va espatllar-se bon xic, la seva complexió no essent apta pels abusos als quals amb alguns companys d'armes s'havia entregat. Malgrat això, amb el seu aire formalot, poc rialler de natural, amb la mateixa conciencia havia servit en l'exèrcit que ara complia’l seu arriscat negaci del contrabándol. Estava al caire de tombar els trenta i restava fadri, vivint sol amb sa mare. Feia extrany veure aquel homenás montat i a peu un vell de setanta, menut i secalló. <br /><br />No gaire lluny de l'indret dels rocs d'en Mercé, en Cames va descavalcar i en Tubau amb l’euga varen entornar-se'n, emprenent la devallada. Durant un tall de camí encara l'airet matinal ens trametia alguns mots saltats del llarg soliloqui a alta veu d'en Tubau, que anaven fent-se confosos gradualment a mesura que la distancia'ns separava; una estona vàrem passar que encara'l sentíem sense veure'l. <br /><br />El día, que havia anat trencant durant la pujada deixant-nos tot just entreveure'l veinat de Feitús als nostres peus, ja era ben alt al punt d'entrar en la collada del Costabona. Aquell maig era ben dolç; tan mateix de les clapes de neu que a raigs mormoladors s’anaven fonent, hi esclatava la més espléndida florida de jonquilles formant altres clapes d'una nova blancor piguellejada de groc, exteses gaire bé tant com aquelles que la neu formava. Després, en arribant als rocs de Rotlá, en Cames ens els ensenyava com reliquies d'aquell personatge que la llegenda ha transformat en un Hèrcul pirenenc: la rpcaça enorme ont ell seia amb les marques ferotges de sa masculinitat, l'abeurador del seu cavall; i, tot mostrant-nos-els, ens deia: «Aquí ell i el seu cavall se reposaven quan venien llaçats.» <br /><br />En una de les tantas fonts de la Perdiu que’s troben pels alts paratges, provinents de les neus en fosa, vàrem fer un prim dinar. Els daltabaixos ens voltaven i podíem posar una cama a França i l'altra a Espanya sense adonar-nos que allò fossin fronteres. En Cames se’n reia pla bé de les demarcacions dels Estats, que en aquells baralts no s'hi veu rastre de fites! Comprava bestiar al Conflent i entrava ramades de xais i de vedells de la manera més traçuda que podia, havent sabut trobar la manera de prescindir dels carrabiners que, per altra part, no'l solien gaire molestar. Oh el ferest paisatge ont reposàvem ageguts de cara al cel i els braços sota'l cap! Lleugeres bromes passaven galopant i la màgica volta del cel romania perxò quasi sempre rasa, llisa; tot a l'entorn nostre unes grans llepades de neu formaven cresteres i baumes brillejantes tot dentellejant aprop dels rierols en que's foníen. Sobtosament se va fer sentir un brogit de rocs que s'escorrien per un tarter i en Cames ens senyalava un isart, que va passar rabent aprop nostre. Tot seguit divisàrem un escamot de sis, alerta'l cap airós, que desapareixia quasi sens tocar terra, volant, deixant-nos com una halenada de gracia i de llibertat. <br /><br />Mes la jornada era encara llarga i les hores comptades: ens calia apretar el pas. En Cames no era massa amic de garlar, mes li agradava mostrar-nos quelcom pel camí. En el desolat pla de can Magre ens va fer veure la calavera d'un vedell perdut per el en el darrer viatge, en mig d'una furiosa tempestat de vent. Ens parlava, amb frases curtes i trencades, de les amargures de l'ofici, dels perills del mal temps i de les neus, de lo arriscat que es passar bestiar per aquelles altituts. <br /><br />Per les esquerdes de Roja varem anar a parar, pel llarguíssim camí empedrat de la Tira, nom que tant ofén als seus veins, al vilatge de Pi. A la plaça hi havien bailes; les noies lluíen llurs cofes les millors i algunes hi duien enrondada una corona de flors; llurs fringaires, vestits vulgarrnent de negre, hi feíen bracet, amb desig de emportar-se-les a un lloc solitari. <br /><br />El nostre company de camí allí acabava’l seu per aquell dia: a Pi havia trovat coneixences, quasi tothom li deia quelcom. A nosaltres se'ns va presentar a mateix l’instituteur, un francès del nord que's trobava expatriat en aquell vilatge català. Tenia l'aspecte miseriós i no semblava fer de gust el seu delicat ofici; a les poques paraules ens va fer sentir tot el seu despit contra la llengua parlada en aquells pobles; aviat vàrem compendre com devia fer-lo sentir encara més, aquell seu despit, an els fills d'aquells pagesos i de quina manera més poc agradosa’ls devia fer apendre la llengua que ell tenia com a natural. <br /><br />A entrellusca vàrem pendre comiat d'en Cames, a la fosca emprenguérem el camí dret a Sagorra i a Vernet. Com que no'ns mancava delit després d'aquella llarga jornada a peu, trobant els juglars a punt de fer bailar, en arribant a la plaça de Vernet, encara vàrem fer-hi un parell de balls abans d'entregar-nos de plè a les delícies del repòs. <br /><br />Al cap de cosa d'un any, de passada cap a Setcases, vàrem deturar-nos a Vilallonga preguntant per en Cames. El simpàtic contrabandista havia mort tísic. Al cap de poca estona trovàrem en Tubau que'ns ho va dir senzillament, i vàrem conèixer la trapacera de la seva muller, petitona i de llavis prims, que amb un aire saberut, entre una colla d'altres coses, ens va dir: <br /><br />«Si sa mere li hagués fet els perfums que jo li deia — farigoles, pinyes bordes —, potser se hagueren estobat un xic els canons.» </i>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-56462199319956505702012-08-16T10:37:00.000-07:002012-11-01T11:53:19.085-07:00 "Ens en farem la carcanada" Altaveu (Ripoll, 18 d'agost de 1936):<span style="text-align: justify;">Hi ha articles que marquen una època. El que avui us presento té molt elements interessants.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Va ser publicat al setmanari de Ripoll <i>Altaveu </i>(</span>Any VI. Num. 239. Ripoll, 18 de juliol del 1936) en una data que per molts va ser inoblidable, la marca la inici de la guerra civil (1936-1939).</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Estem davant un text molt ben escrit i absolutament premonitori. La data de publicació imposa que fou escrit uns dies abans, pocs dies abans, quan encara no hi havia cap fet. Però havent-lo llegit, et queda clar que malgrat la precaució de l'autor, que el "<i>temps cuidarà de dir-ho"</i>, els fets foren els que foren. </div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaH4qEOX8iuFHxciMDGqL04rbog-y6-elJL3R6-Ztbw06NQ6SU8XBjO2b2AtVNd3fJoQZMe0Q_V-ttFjKCw7QokREvmOHrF318TW3khpQsZWuVYqjXN1wSHFkYF6e0z_ZzMZy9dbQrqypQ/s1600/Altaveu+18+de+juliol+de+1936.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaH4qEOX8iuFHxciMDGqL04rbog-y6-elJL3R6-Ztbw06NQ6SU8XBjO2b2AtVNd3fJoQZMe0Q_V-ttFjKCw7QokREvmOHrF318TW3khpQsZWuVYqjXN1wSHFkYF6e0z_ZzMZy9dbQrqypQ/s320/Altaveu+18+de+juliol+de+1936.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA"><i>Ens en farem
la carcanada<o:p></o:p></i></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Es impossible que ho resisteixi. El cos social no pot aguantar tantes
calaverades. Dematí, tarda i nit. Dies, setmanes i mesos. Ja </i></span><i>fa mig any que dura la murga i el que pot durar si amb
cataplasmes hom vol curar-lo. Els aires de violència han aconseguit de
malmetre-li tot l’aparell respiratori. Apunteu l’orella i escolteu. Ningú no
respira a ple pulmó. En lloc de respirar, bufar és el que fem i encara gràcies.
Aneu-vos-en al cor. Amb tants d’ensurts, esglais, emocions, assassinats,
fantasies desbordades i odis organitzats, no hi ha cor que triquetegi a
satisfacció dels facultatius. Resseguiu l’estómac. Analitzeu la sang. Observeu
els ulls. Res que funcioni com cal, ni res que es trobi amb les condicions
degudes. Tot està desballestat. Fins el fetge el qual aguanta rocs i no pedres.
Es més; l’ossamenta ja cruxeix i el mal de Pott comença a minar-la. Qui més qui
menys tothom va corbat. Ja no hi ha qui aguanti la línia. Ni les senyores.
M’equivoco. El «Civilón». El salamanquí indultat a Barcelona. Hom assegura que
estima els homes. Santa paraula. Si de mi depengués no tornaria a Salamanca. S’aturaria
pel camí l’exhibiria a xics i grans, els de sang blava i els de sang roja i els
diria: «Civilón», estima els homes. Imiteu-lo, que no és cap yergonya imitar les
besties, quan les persones s’han animalitzat en tan gran manera.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Algú dirà: literatura. Potser si. Potser no. Al capdevall
escarnim als altres amb l’avantatge que la nostra de literatura és d’un dia i a
ningú no perjudica. En canvi, la dels altres fa sis mesos que dura i temem que
ens faci perdre fins la carcanada.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>El temps cuidarà de dir-ho.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Cal dir que l'article el va escriure un dels millors periodistes ripollesos, Josep Palau i Sayós. Sols per aquesta article editorial podem conferir-li aquest gran qualificatiu.<br />
<br />
<b>La personalitat política i periodística de Francesc Palau</b><br />
Francesc Palau i Sayós era el 1936 el cap d'oficina de Talleres Casals i dirigia l’administració i les vendes, sota el guiatge de Joan Casals i Vinyals, que havia estat el primer alcalde republicà de Ripoll l'any 1931.<br />
<br />
Francesc Palau i Sayós, a part de la dedicació professional, tenia una vocació secreta de periodista i literat, i, complementàriament a aquestes dues facetes, també de polític. <br />
<br />
Francesc Palau, com a home de can Casals, havia format part del conglomerat polític que aquests havien creat a Ripoll sota les sigles d’Acció Catalana, el que avui seria un partit de centre dreta. <br />
<br />
Francesc Palau i Sayós fou el pare de Josep Palau Francès, el soci d’Eduard Soler a la gran empresa ripollesa i ara petita multinacional Soler&Palau. <br />
<br />
Amb posterioritat a la constitució del Comitè de Milícies Antifeixistes de Ripoll (21 de juliol de 1936) alguns elements de la dreta ripollesa, entre els quals hi havia Francesc Palau i Sayós, varen ser detinguts i empresonats als locals de la Mútua Sant Hou, el col·legi privat creat per superar el laicisme imposat per la República. <br />
<br />
Francesc Palau era el director i redactor d’<i>Altaveu </i>(1931-1936), una de les revistes més prestigioses de tota la història periodística ripollesa, que encara avui ens sorprèn per la seva modernor i disseny.<br />
<br />
Però més enllà d'aquest paper publicista, Francesc Palau havia estat el valedor de la candidatura municipal de gener de 1934 d’Unió Ripollesa Republicana, que aplegava homes de la Lliga, del grup dretà d’en Serdà i d’Acció Catalana, el grup d’en Casals. <br />
<br />
Francesc Palau va haver d'exiliar-se a l'Espanya "nacional" i Josep Palau i Francàs recorda que “a casa sols varen quedar dones, monges escapades dels convents i nens. El pare i els dos tiets capellans varen haver de fugir.<br />
<br />
Francesc Palau acabada la guerra civil va mostrar un capteniment polític remarcable a pesar de la seva provada experiència i sapiència. No fou regidor municipal, per exemple.<br />
<br />
Francesc Palau ha estat assenyalat per alguns dels antics col·laboradors d’<i>El Ripollés </i>(1954-1967) com “el nostre mestre en temes de la Vila. Fou l’únic mestre local periodístic que podem dir que hem tingut”. No obstant això, a pesar de que no constava entre els redactors de la revista; se’ns ha fet avinent que era una de les ànimes secretes de la publicació. <br />
<br />
Durant la singladura d’<i>El Ripollés</i> (1954-1967), Francesc Palau signava els seus escrits amb un simple Cesc. Entre els articles d’aquesta etapa remarquem "La portada en peligro", que formava part d’una secció fixa titulada <i>Lo que falta y lo que sobra</i>, un altre article que cal que estigui en qualsevol antologia del periodisme ripollès.<br />
<br />
De la capacitat literària de Francesc Palau, n’és també una mostra les diferents auques que realitzà sobre Soler&Palau.<br />
<br />
El mestratge periodístic de Francesc Palau fou reconegut d’una manera explícita en un homenatge el gener de 1962 durant l’entrega de les plaques Tomàs Raguer. Busquets i Molas li deia “decano” de la premsa local i Joaquim Boixés va escriure una poesia que li fou lliurada en un acte públic per l’hereu i la pubilla de Ripoll:<br />
<br />
<div class="MsoFooter">
<span lang="CA"><i>Amic Cesc: vós sabeu
que no endevinen</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>els llavis la cançó del sentiment</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>quan el cor canta i els sentits s’afinen,</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>el llavi pot restar las i dorment.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Sabeu també que un brot de senzillesa</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>porta més flaires de sinceritat;</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>arriba més al cor la llar encesa;</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>fa més una encaixada d’amistat.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>L’ofrena d’homenatge és ben senzilla</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>i té un regust d’afecte ben encès;</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>i us el tramet una pairal pubilla</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>que fa de portantveu d’El Ripollés.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Galans minyons, portant la veu del poble,</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>en aquesta homenatge us volen dir</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>que, si ésser ripollès es ja ésser noble,</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>vós ho sou més: que aimeu al Monestir.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Doncs, per deixar record del vostre efecte</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>i de l’estimació de tots, ara accepteu</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>aquest present que us faig, amb tot respecte,</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>en nom de la revista que estimeu.</i></span></div>
Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-37691882123462907832012-08-16T09:31:00.000-07:002012-08-16T09:38:34.799-07:00L'Intransigent (Ripoll, 1934): "A cada puerco le llega su San Martín"Sobre la guerra civil s'ha escrit molt, moltíssim, però sempre queda quelcom a explicar ja que la cosa dòna per molt.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Una mostra del clima imperant que va propiciar el desastre de la guerra civil (1936-1939) n'és una article del periòdic <i>L’Instransigent</i>, ò</span>rgan
de les joventuts d’Estat Català del Ripollès (Any
1 - Núm. 9. Ripoll, 22 de setembre de 1934), que tenia la seva redacció al carrer Estació, 3 baixos, de Ripoll.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En aquesta publicació, que no és pas dels que han estat nomenats "incontrolats", ja que estem parlant un sector molt concret del catalanisme, hi ha un article que té per títol "<span lang="CA">Us tindrem present</span>", que acaba amb una frase molt dura, en castellà: "<i>A cada puerco le llega su San Martín</i>".<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmixPZqNP8SGZ7ZSbjyEUSXL0KEaMWqBRvK0Jbf-2tbdxPdsCc2vQL9mdNRtmZqtGqUPdlTc7kbcRmCV9BxiuboKUMfuOz5edh8qEryhu40K5JTbk9GLGZOtoBBB7mi0Dq46qrDx5JX2t/s1600/L'Intransigent++22+setembre+1934+Us+tindrem+present+1934+(Large).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGmixPZqNP8SGZ7ZSbjyEUSXL0KEaMWqBRvK0Jbf-2tbdxPdsCc2vQL9mdNRtmZqtGqUPdlTc7kbcRmCV9BxiuboKUMfuOz5edh8qEryhu40K5JTbk9GLGZOtoBBB7mi0Dq46qrDx5JX2t/s320/L'Intransigent++22+setembre+1934+Us+tindrem+present+1934+(Large).jpg" width="207" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
Us l'ofereixo:</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><i>CRONICA<o:p></o:p></i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA"><i>Us tindrem present <o:p></o:p></i></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Els fills bords de Catalunya, cal recordar-los. Aquests catalans
que han anat a Madrid a demanar que ens arrabassessin la poca llibertat autònoma
que tenim, cal fitxar-los, calque el poble de Catalunya no els toleri més al seu
sí.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>La Pàtria, per aquests mal nascuts no compta, els obrers, els
camperols, aquells que fan possible la grandesa de Catalunya, que els han
enriquit amb el seu esforç, quan ells eren protegits per la monarquia, quan en
nom d’una Pàtria inexistent el bo i millor de la nostra joventut quéia en
terres del Marroc, ells no tenien el gest gallard de protestar contra els opressors,
contra els espanyols assassins. Ha calgut que s’establís justícia social a
Catalunya, ha calgut que un govern nacional sorgit de l’immensa majoria dels
catalans fes una llei, perquè els homes també tinguessin Pàtria, perquè el seu
esforç damunt la terra no fos estèril, per veure el patriotisme d’aquesta mena
de gent.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Recordeu-los:<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Eduard Sunyer, home retrògrada, inofensiu en matèria política;
anti-catalanista per convicció, cobra de la Generalitat i de l’Estat espanyol
Recaptador de cèdules i contribucions; és una vergonya consentir que ostenti més
dit càrrec.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Salvador Vilarrasa (a) Roqué,
terratinent, explotador amb tota la extensió <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">(Acaba
a la pigína 3).<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-family: "Courier New"; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">(Vé
de la pigína 1).<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>de la paraula, home que té una concepció de la caritat completament
oposada als sentiments humans. Catalanista —ho fa veure — dels que han de
cercar la raó a Madrid, perquè l’han perduda a casa nostra.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>Eusebi Budallés, ex-noble, conegut per el marqués de la
Trepadella, home ridícul i antiquat que no té noció de res, tipus clàssic dels
que no saben res de res, però que per instint i sentiments són dolents; no
valdria la pena de parlar-ne si no és per dir, que la seva gosadia cal tenir-la
en compte.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I tu «Simonet», Sr. Eusebi Pujol, que tens de passar per Sant
Sebastiá per despistar, però sabem que endut pel teu egoisme traicionès a la Pàtria
que per vergonya teva, t’ha vist néixer, creiem en el teu odi contra els
obrers, contra els parcers, en els teus sentiments d’explotador sense escrúpols,
potser per seguir ja una tradició de nissaga, amb tot i això gairebé ens
sorprengué, però ara caldrà recordar-te.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i>I tots els que haveu traicionat, la Sobirania Nacional, tots els
que pidoleu als espanyols, no sou dignes ni del minimum de respecte que es deu al
ser més repulsiu, us prometem per la nostra dignitat l’estricte compliment del
deure. Aplicarem el refrà d’aquelles terres que trepitjàreu, i per fer més
efecte us el diem amb la seva llengua: A
cada puerco le llega su San Martín.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Nota de la
Redacció:<i> Agrairem als nostres llegidors que si recorden algun altre nom dels
individus d’ací Ripoll que anaren a Madrid com a «isidristes» que ens ho comuniquin
que també els hi farem la seva biografia gratuïta.</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
L'article va sense signar.<br /><br />Per contextualitzar l'article cal dir que es una denuncia als que varen participar en la concentració contra la Llei de Contractes de Conreu, elaborada pel govern de Lluís Companys l'abril de 1934 i votada pel Parlament de Catalunya, que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.<br /><br /><div>
Per tombar la llei els terratinents catalans s'uniren al voltant de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), els "isidristes" de l'article, i amb el partit dretà de Lliga Catalana, presentaren un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat de Catalunya s'excedia de les seves competències estatutàries. El Tribunal de Garanties Constitucionals, tribunal conformat pels polítics no catalans, en el context d'una Espanya amb governs de centredreta, va donar la raó a l'IACSI i anul·là la llei (6 de juny de 1934). Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el mateix text íntegrament tot desafiant l'autoritat d'un tribunal conformat pels polítics no catalans. El 8 de setembre uns cinc mil propietaris agrícoles catalans mobilitzats per un IACSI dirigit per Cirera Volta, un dels fundadors de la CEDA a Catalunya, organitzen una marxa a Madrid, amb míting de Gil Robles, reclamant l’execució immediata de la sentència del Tribunal de Garanties Constitucional. <br /><br /> Com es pot veure les mencions personals no tenen cap aturador i cal reflexionar ja que alguns dels mecionats seran assessinats durant els primers mesos de la revolta. <br /></div>
<div>
Eusebi de Budallès, propietari, de 60 anys, serà assassinat amb el seu cunyat Eduard Díaz Contreras, agent d'aduanes, de 45 anys, al paratge de Rama de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, el 28 de juliol de 1936.<br /></div>
<div>
Cal dir que entre les persones assassinades el 1936 hi ha a Ripoll molt agent relacionada amb aquesta fets i els posteriors, els anomenats "Fets d'octubre" de 1934, quan hi ha un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra règim republicà conservador, amb la proclamació del president Lluís Companys de l'Estat Català de la República Federal Espanyola el 6 d'octubre de 1934.<br /><br />D'entre els assassinats el 1936 (veure la llista en l'obra Sofia Castillo i Olga Camps, La Guerra civil a Ripoll (1936-1939)) hi ha Josep Prats Pernau, secretari de l'Ajuntament de Parròquia de Ripoll (mort al coll de Canes, Vallfogona, el 26 de setembre de 1936; i Josep Caballeria Peix, que havia estat alcalde de Ripoll desprès del fets d'octubre de 1934 (mort a les afores de Campdevànol, 28 d'agost de 1936).<br /><br />Per tots aquesta fets resulta interessant recordar aquest article que sense cap dubte ha de formar part d'un antologia de la premsa comarcals ripollesa.</div>
Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-60759825766318131742010-02-18T23:50:00.000-08:002010-03-26T09:00:55.433-07:00Massó Torrents: Croquis pirinencs (L'Avenç, 1903)<a href="https://docs.google.com/fileview?id=0B4G6I0x0h083ZTFiMzg2YmEtMzgwYy00N2JkLWI4NGEtMWY2OTUzNTc3ZGJl&hl=ca">Dos relats de Jaume Massó Torrents ambientats al Ripollès: "El correu de Camprodon" i "En Valentí", de <em>Croquis pirinencs</em> (1896)</a><br />
<br />
Ahir vaig comprar per 2 € a una llibreria de vell de Barcelona dos exemplars (les dues sèries) del recull de Jaume Massó Torrents <em>Croquis pirinencs</em>, de l'edició de la Biblioteca popular de <em>L'Avenç</em> de 1903. <br />
<br />
M'ha semblat interessant oferir dos dels contes del recull que tenen com a escenari llocs dels Ripollès. "El correu de Camprodon", ja pel títol es veu clara la seva localització. El segon conte, "En Valentí", es localitza a la zona de Toses, a la vall de Rigard. <br />
<br />
<em>Croquis pirinencs</em> és una de les més celebrades obres de Massó Torrents, editada per primera vegada el 1896 i reetidada en dues sèries a la Biblioteca popular de l'Avenç el 1903. <br />
<br />
De Massó Torrents, en clau ripollesa, cal esmentar també la seva obra <em>Lo Fresser</em> (1883). <br />
<br />
Jaume Massó i Torrents (1863-1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador de la revista catalanista <em>L'Avenç</em> el 1881, quan tenia sols 18 anys; revista de la que fou director. Des d'aquesta plataforma, associat des de 1891 amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de <em>L'Avenç</em>, amb més de cinc cents títols, fet que convertí l'editorial (1881-1915) en el nucli intel·lectual més influent del modernisme. <br />
<br />
De família acabalada pel comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries sense, però, llicenciar-se i viatjà, sovint, per Europa. <br />
<br />
Des de jove estigué influït per Valentí Almirall, pel catalanisme d'esquerres. Així participà al Primer Congrés Catalanista (1880), en el Centre Català, s'adherí a la Unió Catalanista (1897) i milità en el Centre Nacionalista Republicà (1906). Fou membre de la comissió tècnica que convocà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Estem doncs davant un personatge amb voluntat nacionalista i actitud liberal, que va participar en la modernització cultural i política del catalanisme. <br />
<br />
Fou membre fundacional de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i en fou l'arxiver-bibliotecari. També va ser el responsable de la formació inicial de la Biblioteca de Catalunya. Fou professor dels Estudis Universitaris Catalans (1906-1907) i de l'Escola de Bibliotecàries des de l'any 1932. Li fou concedit el doctorat honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934).<br />
<br />
Fou també president del Centre Excursionista de Catalunya (1915-1919). Havia iniciat la seva activitat excursionista l'any 1882 a l'Associació d'Excursions Catalana, tant lligada a la reconstrucció del monestir de Ripoll. Va presidir i de l'Ateneu Barcelonès (1926-1927).<br />
<br />
Col·laborà en diverses publicacions i fou autor d'un gran nombre d'estudis erudits, principalment d'història literària i bibliografia. Els seus treballs suposen uns 270 títols entre llibres, poesies i articles. La seva gran vocació fou l'erudició històrica i literària catalana, a la qual aplicà un rigor poc habitual a l'època, especialment en la recerca de nombrosos repertoris bibliogràfics. Publicà la "Revista de Bibliografia Catalana" (1901-1907). Col·laborà a la Bibliotheca Hispanica, de Foulché-Delbosc, on publicà les <em>Obres poètiques de Jordi de Sant Jordi</em> (1902) i la versió catalana del 1429 del Decameró (1910). També cal destacar <em>Historiografia de Catalunya en català durant l'època nacional</em> (1906), <em>Exposició d'un pla de publicació de les Cròniques catalanes</em> (1909), <em>Bibliografia dels antics poetes catalans</em> (1914) i <em>Repertori de l'antiga literatura catalana</em> (1932). <br />
<br />
Publicà, finançades per alguns amics, les memòries <em>Cinquanta anys de vida literària</em> (1934).<br />
<br />
A la seva obra literaria cal recordar, a més de les dues obres que esmentaré a continuació, els llibres de poesies <em>Llibre del cor</em> (1888) i <em>Natura</em> (1898), una novel·la <em>Desil·lusió</em> (1904) i el drama líric<em> La Fada</em> (1897), musicat per Morera.Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-21273231674050384702010-02-18T09:59:00.000-08:002010-02-18T09:59:52.595-08:00Hi havia una vegada un antic monestir benedictí (un conte inacabat)Hi havia una vegada un antic monestir benedictí, amb un seguit d’elements monumentals molt importants, d’un gran nivell internacional.<br />
<br />
El monestir, que va patir un greu abandonament fa més d’un segle, durant bastants anys, fou posat, desprès de diferents vicissituds, sota la tutela d’un tutor, que d’aquesta manera assolia un cert pedigrí catalanista.<br />
<br />
Amb els anys, el conjunt monàstic va començar a patir diferents malalties, entre elles una de molt important que afectava a la seva façana, una portada romànica. <br />
<br />
Era una malaltia molt greu, de la qual desprès de diferents experiments no gaire afortunats, s’arribà a un tractament que va aconseguir estabilitzar el mal.<br />
<br />
Però el monestir i especialment la seva façana, tenia que continuar, quasi de per vida, sota una atenta supervisió dels metges, enllitat, però no mancat de força.<br />
<br />
I així va quedar la cosa; però com era suposable, amb el pas dels anys, la situació del tutor, dels metges i dels amics, donada la llarga malaltia, va anar canviant, ja que aquestes situacions sempre es fan llargues i poc atractives, molestes i d’una gestió pesada. <br />
<br />
El monestir romànic tenia una sèrie d’amics, coneguts, admiradors, en definitiva, una certa projecció social. I no estem parlant sols d’una certa i reconeguda vàlua. Estem parlant que era un element central, bàsic, de gran interès històric, artístic, d’una reconeguda entitat.<br />
<br />
El tutor, que inicialment va emprendre la seva funció amb molta il•lusió, va patir greus problemes econòmics quan va assumir la seva funció de pare jurídic feia més d’un segle.<br />
<br />
Amb el pas del temps, i molt darrerament (estem parlant dels darrers deu anys, donada l’evolució social), el tutor va reconvertir la seva inicial motivació tutorial, cap a altres elements, fruït d’una profunda crisi religiosa i social personal. <br />
<br />
Ara, al tutor, ja sols li interessava el monestir ja que era seu d’una parròquia, on el més important era que exercia de lloc de culte, essent els elements monumentals sols un instrument secundari. <br />
<br />
Els objectius de projecció nacionalista o de custodia d’uns elements artístics emblemàtics, eren ara superats per una visió de la religió de tipus espiritual, moltes vegades ancorada en una visió socialment conservadora, d’una certa contenció i de caràcter defensiu. I el costos de conservació del conjunt quasi sempre superaven les possibilitats econòmiques del tutor. Un exemple, molt recent, fou la necessitat de renovar el taulat del conjunt monumental monàstic.<br />
<br />
L’administració, els metges que havien participat activament en la cura, donat el seu caràcter artístic, tant interessant, que havia participat molt activament en el procés de guariment i en l’establiment del seu enllitament per la greu malaltia de la façana romànica, també va patir canvis en la seva estructura i les dinàmiques pròpies de les estructures administratives.<br />
<br />
L’administració metge, davant l’enllitament permanent al que calia sotmetre al pacient, va establir, fent ús de la seva potestat, que els elements que eren competència seva, li eren molt onerosos. I que la situació econòmica l’estrenyia sovint i que altres malalt també requerien la seva atenció.<br />
<br />
A més, a l’administració, la seva posició li era incòmode. Hi havia un tutor, amb les seves funcions legals, i a ella li tocava una poc galdosa acció. No era tutor o propietari, protagonista en definitiva. La seva acció no rendia evidents rèdits electorals. No n’era l’amo! És mes, la legislació li impedia un acció més directa i contundent. No podia, sense un cert capteniment, exercir una acció sobre propietat privada, per més element artístic i protegit culturalment que fos el malalt. <br />
<br />
Fet un anàlisi de la situació, l’administració va establir, en una primera posició, abans d’examinar amb més profunditat el problema, que hi havia una sèrie de qüestions a realitzar amb una certa urgència.<br />
<br />
A l’administració li era incòmode un enfrontament amb el tutor, que era un persona molt important. Malgrat el valor social, públic del conjunt monàstic, era absurd, fins hi tot, un enfrontament per al final assolir més responsabilitat i adquirir compromisos econòmics, sempre difícils i complicats. Per realitzar una acció d’aquesta mena, calia heroisme, abnegació i una molt profunda voluntat de servei públic. I no tenir cap por a enfrontar-se a una situació gens fàcil.<br />
<br />
El tutor, la paternitat sempre és una acció molt complicada i plena d’exigències morals, li calia entendre, sense egoismes i amb una visió oberta, que potser la millor situació per al pacient, era un canvi d’estatus jurídic. I això, no volia fer deixar de obtenir, del fill adoptat, la companyia que fins ara havia ofert i ni deixar d’obtenir els rèdits morals que fins aleshores s’havien obtingut. Era més que mai, necessari estimar molt, sense esperar res a canvi. Sols pensar en el millor pel malalt. <br />
<br />
A la enllitada portada romànica li calia una sèrie important d’accions d’una certa urgència, segons els paper de l’administració metge: per un costat millorar les condicions ambientals amb la renovació dels sistema d’aire i calefacció del que gaudia (que feia molts anys que havien estat col•locats), una neteja amb profunditat de la pols que amb els anys s’havia acumulat en el espai on hi havia el malalt crònic. També hi havia qüestions menors, com establir un sistema de neteja que no aixequés pols. I alhora, com un element més, establir un règim de visites dels amics de l’art i dels veïns que tenia la portada romànica.<br />
<br />
I de tot el seguit de prioritat, curiosament i amb molta intel•ligència, l’administració metge va prioritzar les que no tenien cost econòmic pel ella i que, també molt sàviament, eren competència seva però que li calia aplicar al tutor. Estem parlant del règim de visites. <br />
<br />
D’aquesta manera l’administració es cobria les seves responsabilitats sense comprometre cap de les obligacions econòmiques que li podien recaure. Podia estar tranquil! Ningú li podia reclamar responsabilitats sense una argumentació bastant complexa, i podia, amb una certa flexibilitat, anar graduant (sense pressa i sense reclamacions) les altres urgències que ell mateix havia assenyalat.<br />
<br />
Els amics del malalt, per una altre costat, eren éssers sense capacitat de decisió directa. Ni el tutor ni l’administració els tenien gaire en compte. El tutor i l’administració tenien obligacions concretes. Els amics del malalt, de l’obra artística, eren sols això, amics, benaventurats, de no gaudien de cap dret molt jurídicament concretat.<br />
<br />
Podien, sempre, mostrar la seva admiració, la seva estima pel malalt, però no tenien drets. Podien establir-se unívocament obligacions personals cap al malalt i, paradoxalment, això era el que estava passant. Eren amics i admiradors sense cap obligació, sense cap benefici. Eren amics i admiradors, sols això!<br />
<br />
I malgrat la manca de promoció del malalt, malgrat no tenir cap al•licient, els amics i admiradors, continuaven anant a veure al malalt (un signe del seu valor intangible) i esmerçaven feina i diners en el seu estudi, examen i coneixement, sense cap ajut i sense cap recompensa.<br />
<br />
L’estat del pacient, el monestir i la seva portada romànica, d’una gran projecció social, una mostra cultural de gran valor, la situació (malgrat la seva gravetat) no li deixava d’atorgar un aurèola mítica.<br />
<br />
Els amics, els més íntims, creien d’una manera molt clara, que malgrat la situació d’enllitament del malalt, la seva funció cultural, de projecció pública, no podia deixar d’existir. La portada romànica fou creada per gaudir d’ella i tenia, encara ara, un llarg punt que atreia l’atenció, punts foscos de la seva vida, que calia conèxier per estimar-la encara més. <br />
<br />
No es podia, sense greu atemptat a la seva integritat, negligir i modificar la funció que el monestir i la seva façana monumental, una gran obra d’art, venia a complir. <br />
<br />
Ans el contrari, malgrat el seu enllitament, el seu èxit sense màcula era una mostra de la permanència del missatge artístic que s’havia intentat transmetre al construir-la.<br />
<br />
Però per fer realitat aquesta voluntat, calia que el tutor i l’administració competent, fessin els passos necessaris. Calia continuar amb l’anàlisi i l’estudi, incentivar l’admiració, l’estima i el carinyo. Calia prendre les mesures per tal que el malalt, malgrat les xacres, continués gaudint de l’estima de molts. <br />
<br />
La malaltia del monestir, pel seu grau, per afectar sols una part de la seva estructura, la portada, no havia (per salut mental) d’afectar la seva voluntat intrínsec, ser una llum artística, un centre històric i un lloc emblemàtic. <br />
<br />
Ans al contrari, la millor opció per no afectar la salut mental del malalt, era reforçar la seva voluntat, fer que més que mai complís amb la seva funció, amb els objectius que s’havia establert. En cas contrari podia patir una greu depressió i les afectacions mentals negatives tots sabem que no afectant positivament gens a un malalt.<br />
<br />
Davant la malaltia i la necessitat de oferir al malalt la millor de les convalescències, semblava clar que tant el tutor com l’administració, comptat amb els amics, establissin un marc el més favorable possible per anar oferint al pacient, les cures i atencions, l’estima de manera el més bona possible.<br />
<br />
Estem davant un conte inacabat, que comença amb un tradicional “Era una vegada ....”. Malauradament, a pesar de no tenir un desenllaç, no és un final feliç. Però tampoc la situació del conte ens aboca a una conclusió fatal. L’argument no és irrecuperable. Encara no s’ha escrit una darrera paraula, una darrera paràbola. <br />
<br />
Estem en un moment del desenvolupament de l’estructura del conte on tots els protagonistes poden millorar la seva actuació. Esperem que així sigui per no tenir que concloure amb un final gens encoratjador.Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-17496073886252530832010-02-18T09:55:00.000-08:002012-08-16T11:23:42.121-07:00La vall de Camprodon té interessos diferents al Ripollès?En els darrers temps he escoltat en diferents ambients i per part de persones molt diferents una certa “cantinel•la” sobre les bondats de la segregació de la vall de Camprodon del Ripollès i la seva conversió administrativa com a comarca.<br />
<br />
Fent un petit resum, la idea que m’ha sonat multidifundida és la següent: “La vall de Camprodon té un interessos diferents de Ripoll, som un lloc turístic, i la nostra conversió com a comarca ens donaria més diners que dedicaríem al que és la nostra principal font d’ingressos”. I s’afegeix: “El Ripollès com a conjunt té altres interessos i pertànyer a la comarca no ens ofereix les avantatges que obtindríem anant sols com a comarca”. <br />
<br />
Evidentment, com es pot veure, no estem parlant de sentiments de pertinença (que no cal discutir), sinó molt clarament de recerca del benefici per una zona de la comarca del Ripollès. I vull dir d’entrada que la formulació resulta absolutament legítima. Tothom té dret a intentar trobar el que sigui millor per a la seva vida individual i col•lectiva.<br />
<br />
El que resulta paradoxal de la situació és que hi ha una queixa implícita contra la direcció que ha tingut el Consell Comarcal del Ripollès en relació a Camprodon. Però resulta que una majoria de presidents del Consell Comarcal del Ripollès han estat ciutadans, amb noms i cognoms, de Camprodon. I aquest és la subsegüent conclusió: Suposo que això és un retret a gent com l’antic alcalde de Sant Pau de Segúries (fou president del Consell de Muntanya del Ripollès), en Peiró i en Vilarrasa, que foren president de l’ens comarcal. És una queixa contra la seva actuació? Cap problema: tot polític sap que la seva actuació mereix l’aplaudiment o el rebuig dels ciutadans.<br />
<br />
Algú creu que la gent de Camprodon viu del turisme? És viu a Camprodon del que es treballa, exagero evidentment!, durant dos dies a la setmana i un mes a l’any? No hi ha a la vall de Camprodon molta gent, joves sobretot, que treballen a la indústria de la resta de la comarca i de la Garrotxa? He intentat trobar dades estadístiques que mostren que la relació de Camprodon amb el Ripollès té molta més força del que alguns creuen o, potser, volen fer creure.<br />
<br />
Camprodon, encara que siguin dades estadístiques de mobilitat de l'any 2001, té 140 desplaçaments diaris a Barcelona, 42 a Ripoll, 39 a Olot, 25 a Sant Joan de les Abadesses, 29 a Sant Pau de Seguries, 21 a Girona, 13 a Vic i 10 a Campdevanol. I agafa 22 desplaçaments diaris de Ripoll i 13 de Sant Joan de les Abadesses.<br />
<br />
Que vol dir això, que Camprodon (i suposa que és la dinàmica de quais tota la vall) marxa més cap a la resta del Ripollès que a llocs moltes vegades esmentats com predilectes del camprodonins com Olot o Girona.<br />
<br />
Aquestes dades demostren que hi ha una realitat soterrada, que és d’una importància capital en l’economia de la vall de Camprodon. És, evidentment, legítim, donar una imatges diferent, la del turisme com a font principal de riquesa de la zona i de total autosuficiència i de manca de connexió amb la resta del Ripollès. Cadascú té dret a la seva pròpia imatge i a fer-se una realitat virtual.<br />
<br />
El problema o característica determinant de la vall de Camprodon no és la seva estructura social i econòmica centrada suposadament en el turisme. El que determina la futura comarca de Camprodon és que tindria sols 4.600 habitants. La vall de Camprodon suposa un 17 per cent de la comarca del Ripoll (26.400 habitants).<br />
<br />
Algú creu que amb una quantitat tan baixa d’habitants seria possible econòmicament l’existència d’un hospital o d’un institut d’ensenyament mitjà? Creuen que pel fet de tenir una comarca tindrien més inversió per càpita que altres zones? Si algú contesta afirmativament aquestes dos interrogants no sap com funciona l’economia.<br />
<br />
Camprodon té tot el dret a especular amb el seu futur com a comarca, però seria molt contraproduent que ho fes enganyant-se i sobre falsos supòsits. Seria molt bo que el debat fos profund i no basat en apriorismes i visions i esperances falses. Res seria pitjor que una mala opció fruït d’enlluernaments i imaginacions.Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-68485816996759254982007-09-08T00:14:00.000-07:002010-02-22T00:23:17.133-08:00El feroz conde de España, per Lluís PermanyerEn la seva secció "El àlbum", Lluís Permanyer ens informa de paisatges i personatges de Barcelona. En <br />
<em>La Vanguardia</em> del dissabte, 8 de septiembre de 2007, va escriure un semblaça de Carlos d'Espanyac o Espignac, Conde de España.<br />
<br />
Pel seu interès, i donada la relació del personatge amb Ripoll (ell fou qui va conquistar Ripoll el 27 de maig de 2839 i va manar la seva destrucció total) copio aquesta article:<br />
<em><strong>El feroz conde de España</strong></em><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE7a_l-84sG7JKfm8GdGQDgXDg1U8Y00DmrRaQZZUzMkm-LPKreyoO5wkeCyDwtrbY3ldfHkQIY8GU1724o5Jt9ppv7PxLbGJ8fJMtfDEHaFtO_jrqe9KsgaYuAu7yWABIQQDMu2g6MbJU/s1600-h/spignac.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjE7a_l-84sG7JKfm8GdGQDgXDg1U8Y00DmrRaQZZUzMkm-LPKreyoO5wkeCyDwtrbY3ldfHkQIY8GU1724o5Jt9ppv7PxLbGJ8fJMtfDEHaFtO_jrqe9KsgaYuAu7yWABIQQDMu2g6MbJU/s320/spignac.jpg" /></a></div><em>Esta retrato del conde de España no hace honor a su ferocidad insaciable y a su caracter alocado, que, combinado con el poder absuluto, aterorizaba a todos. Charles d'Espanyac o Espignac, nacido en París en 1775, era un aventurero francés que pasó con armas y bagajes a las filas españolas en la guerra de la Independencia para luego poner su sable al servicio de Fernando VII, tal para cual. Éste se lo agradeció al hacerlo conde, grande de España y comandante general de la Guardia Nacional. Lo peor fue que le nombrara capitán general de Catalunya, pues en los años en que residió en la Ciutadella, de 1827 a 1832, se confirmó tan feroz, sádico y alocado, que tenía aterrorizados a todos los barceloneses.</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>La familia no se libró de su extravagancia: castigó a su hija a hacer guardia toda una noche con una escoba, arrestó a su mujer por no encargar al cocinero que le sirviera su plato preferido: boniatos, y al hijo dormilón, lo hizo despertar con redoble de todos los tambores de la guarnición a pie de cama.</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Mandó subir un caballo al mirador del Rey y saludarlo, mientras el corneta daba los toques de reglamento, todo en presencia de la oficialidad de unos buques holandeses. Al tiempo que ahorcaban a los que habían condenado, con traje de gala, fajín y enmedallado, bailaba él feliz al son de las habas verdes. Convocó al director del Diario de Barcelona, Pau Soler, para ordenarle que las únicas noticias publicables eran: la Estación de las Cuarenta Horas, el Santoral, la bula de la Santa Cruzada y anuncios de ventas de ungüentos para hemorroides y aceites para eliminar el vello femenino, Y otro día le hizo llegar esta imposición: "Prohibo la impresión de esta Oda alusiva a no sé qué ni para qué y en su lugar insértese algún artículo de agricultura, algún remedio para curar almorranas, dolor de muelas, callos y otras enfermedades que afligen a la humanidad y no cosas morales".</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Furibundo enemigo de la moda que con sus sombreros y adornos imperaba en el trienio liberal, difundió también un bando contra el bigote y las trenzas, e hizo detener a los contraventores y cortárselas a las muchachas en plena calle. En día de parada, se situaba al pie de la muralla de mar y mandaba que la caballería se lanzara al trote por la bajada muy empinada para así regodearse ostensiblemente con las múltiples y espectaculares caídas.</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Su crueldad natural halló terreno feraz en la guerra carlista al apoyar al pretendiente Carlos. Tantos desmanes perpetró, que fue destituído y luego asesinado por sus correligionarios, temerosos de su venganza.</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Fue hallado desnudo en aguas del Segre cabe Organyà, atado de pies y manos, y con una gran piedra al cuello, corría el año 1839. ¡Uf!."</em>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-48999080037416304882006-02-24T00:26:00.000-08:002010-03-26T08:57:53.820-07:00"Maideu" (El 9 Nou-Vic, 24 febrer 2006)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjETqccLswCoPyM9nNekei0fKNGN1EqUy4jVHxJIccu2vhCQ-vMqPJyIqU9I-XUmqr8i42U_g8o5UhjON5wUYXPEX8xTaKJcIwtQ3NBn9HJJJgLQiuwPErXS62x29u8nRUtrCvkSP8shtoA/s1600-h/Maideu+9NOU+24+febrer+2006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjETqccLswCoPyM9nNekei0fKNGN1EqUy4jVHxJIccu2vhCQ-vMqPJyIqU9I-XUmqr8i42U_g8o5UhjON5wUYXPEX8xTaKJcIwtQ3NBn9HJJJgLQiuwPErXS62x29u8nRUtrCvkSP8shtoA/s640/Maideu+9NOU+24+febrer+2006.jpg" width="640" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-14471024691373742552006-02-16T00:16:00.000-08:002010-03-26T08:57:35.558-07:00Santiago Rusiñol: -"Quin plaga estàs fet...!" (El Ripollès, 16 de febrer de 2006)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2MW1gt3F1dHH1OBNtzfxF-TKSpumWW-OensBsDlQamFrYjyVO6j49n-T4ycRmsWF8PTrcJp74yvK0nUebGhH72IkhED_6ysA1OgnYffjHCU1UaTbZmF369bDk5d6em_p0_1XmDyRkmlCj/s1600-h/Rusi%C3%B1ol+plaga+RIP+16+febrer+2006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2MW1gt3F1dHH1OBNtzfxF-TKSpumWW-OensBsDlQamFrYjyVO6j49n-T4ycRmsWF8PTrcJp74yvK0nUebGhH72IkhED_6ysA1OgnYffjHCU1UaTbZmF369bDk5d6em_p0_1XmDyRkmlCj/s640/Rusi%C3%B1ol+plaga+RIP+16+febrer+2006.jpg" width="534" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-65055165754019754532006-01-15T00:27:00.000-08:002018-12-24T10:52:44.529-08:00El fanático reaccionario, per Juan Carlos LosadaEn el diari <i>El Pais</i> del 15 de gener de 2006, Juan Carlos Losada, escrivia aquest article sobre Carlos de España, el botxí de Ripoll de maig de 1839:<br />
<br />
<em><strong>El fanático reaccionario </strong></em><br />
<em>Carlos de Espagnac, más conocido como el conde de España, ha sido uno de los personajes más siniestros de la historia contemporánea de nuestro país. Exaltado absolutista, beato compulsivo y estrambótico personaje, fue durante cinco años amo y señor de Cataluña, persiguiendo y exterminando a todos los sospechosos de liberales.</em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Fanático y siniestro. La historia de Carlos de Espagnac, una de las más desconocidas de la historia de España, es digna de formar parte de una galería de malvados. Carlos de Espagnac nació en Foix (Francia) en 1775, en el seno de una linajuda dinastía. Hijo del marqués de Espagnac, pertenecía a una familia de orígenes hispanos afincada en la vertiente norte de los Pirineos. De muchacho entró a servir en la corte de Luis XVI, pero cuando estalló la Revolución Francesa en 1789 y su familia fue perseguida y varios de sus parientes murieron en la insurrección realista de la Vendée y tuvo que emigrar a Inglaterra y desde allá a España, donde llegó en 1792. Su objetivo era vengarse y participar en la invasión del Rosellón que Carlos IV estaba protagonizando en su guerra contra la Francia revolucionaria, cosa que consiguió al darle el rey español el oportuno permiso. Así, con 17 años, y con el grado de capitán del ejército español, invadió su propio país. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>La consolidación de la revolución en Francia le obligó a afincarse definitivamente en España. Años después volvió a luchar contra los franceses en la guerra de la Independencia, llegando a alcanzar el grado de mariscal de campo. En 1812, por un breve espacio de tiempo, fue gobernador militar de Madrid, y pudo así mostrar su odio hacia todo lo revolucionario al perseguir enconadamente a los afrancesados que no se habían marchado al exilio. Cuando acabó la guerra y en Europa se restablecieron las monarquías absolutas, el nuevo rey galo, Luis XVIII, le propuso volver a Francia para formar parte de su ejército, lo que rehusó. Fervoroso súbdito de Fernando VII, españolizó su apellido en 1817 cambiando Espagnac por España. En 1819 recibió del monarca el título de conde por los servicios prestados, la condición de grande de España y la jefatura de la Guardia Real. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Cuando, en 1820, Riego se pronunció y reimplantó la Constitución de Cádiz, el conde vio con desesperación como su nueva patria comenzaba a seguir la senda revolucionaria tan odiada por él. Por encargo del rey viajó a Viena y París con el fin de concretar la ayuda extranjera que vendría a reponer a Fernando VII en su autoridad absoluta. Así, junto al duque de Angulema y los Cien Mil Hijos de San Luis, invadió España en 1823, poniendo fin al trienio liberal e inaugurando la década ominosa. </em><br />
<br />
<em>En 1827 estalló en España una revuelta protagonizada por realistas puros o intransigentes que acusaban al rey y a sus ministros de ciertas veleidades liberales. La sublevación, conocida como la guerra de los agraviados, estaba protagonizada por militares, clérigos y campesinos que habían luchado contra el Gobierno del trienio y se creían poco recompensados en sus esfuerzos. Abogaban por un absolutismo más extremista, y ya comenzaban a apoyar al hermano del rey, Carlos, como el futuro nuevo monarca. Sin duda esta guerra era ya la antesala de las posteriores guerras carlistas. </em><br />
<br />
<em>Fue en Cataluña donde la insurrección prendió con especial virulencia, y allí se dirigió el rey Fernando VII junto con su ejército, comandado por el conde de España. Aunque este simpatizaba ideologicamente con los insurrectos, no dudó en reprimirles a sangre y fuego y ejecutar a sus principales cabecillas, acabando así en pocos meses con la sublevación. Como conclusión de la campaña, el rey y su esposa se quedaron en Barcelona, en diciembre de 1827, por espacio de cuatro meses. Allí las tropas del conde relevaron a las francesas de ocupación que aún quedaban en la región tras la invasión del duque de Angulema, y el pasó formalmente a ocupar el cargo de capitán general. Curiosamente, la Administración militar francesa había librado, en buena medida, a Cataluña de la dura represión que durante la reinstauración del absolutismo había asolado toda España, pero esto iba a cambiar enseguida. El objetivo era conseguir que Barcelona dejase de ser el foco liberal que había sido hasta entonces. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>El conde de España, ejerciendo un poder absoluto, se dedicó, nada más llegar a Barcelona, a eliminar todos los vestigios liberales. Prohibió inmediatamente aquellos sombreros o adornos que pudiesen recordar la moda del trienio y puso especial énfasis en perseguir el pelo largo de los jóvenes, algo de indudable aire revolucionario. Tiempo después también ordenó que todos los ciudadanos se afeitasen los bigotes, ya que, a su juicio, le parecían que proporcionaban un aire sospechoso. Igualmente ordenó la supresión de aquellos anuncios publicados en el</em> Diario de Barcelona <em>que evocaban cierta escandalosa liberalidad de costumbres, como los de pomadas para curar las almorranas o los aceites para eliminar el vello de las mujeres.</em> <em><br />
</em><br />
<em>Ante la proximidad de la Navidad, y para favorecer el recogimiento y devoción de la población, cerró todos los cafés, tiendas y ferias, un desatino que el rey tuvo que revocar. El conde de España, beato y fariseo, siempre acudía a las ceremonias religiosas cargado de estampas y escapularios. No conforme con arrodillarse, permanecía buena parte de la misa con los brazos en cruz y con los ojos cerrados o en blanco para sugerir el éxtasis divino que le embargaba. En una ocasión, en medio de la misa, fue presa de tal arrebato místico que las convulsiones de su cuerpo hicieron que cayeran sonoramente sus rosarios y medallas, una acción más que sospechosa y muy posiblemente destinada a impresionar a los reyes, que estaban presentes. Obsesionado por la presencia de la religión en las incipientes industrias españolas, ordenó que antes de concluir la jornada laboral se rezase en todas las fábricas el rosario y que aquel obrero que no lo llevase siempre consigo fuese encarcelado. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Su misoginia también fue legendaria. No soportaba que las mujeres fuesen coquetas y no mostrasen el recato y sumisión que según él todas debían tener. En más de una ocasión ordenó que las bellas trenzas rematadas con lazos que muchas jóvenes llevaban fuesen cortadas. Una vez, mientras paseaba por un pueblo cercano a Barcelona, indicó a una partida de gitanos que persiguiesen a todas las muchachas así peinadas para que las esquilasen, mientras él contemplaba el espectáculo y se partía de la risa viendo huir a las jóvenes aterrorizadas. Obviamente, la mujer tenía que estar recluida en su hogar, adecentándolo y cuidándolo. En otras ocasiones, cuando veía peinándose a las mujeres en las puertas de sus casas, o simplemente charlando con las vecinas, ordenaba que se entrase a inspeccionar las viviendas. Si advertía algún descuido o desorden indicaba a sus hombres que lo corrigiesen, fuese fregando cacharros, quitando el polvo o barriendo los suelos. A continuación imponía a las desconcertadas mujeres una multa en función de las labores que habían hecho sus soldados y que a ellas les hubiese correspondido hacer. Para llamarlas al orden mandó que todas ellas barriesen, antes de las ocho de la mañana, la porción de acera que tuviesen ante sus casas, bajo amenaza de multa. De todas estas acciones no dejaba de jactarse con sus amistades mientras exclamaba, orgulloso: "¡Así aprenderán!". </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Su propia mujer y su hija sufrieron esos mismos rigores. En una ocasión, como consecuencia de la terrible disciplina que imperaba en el palacio de Capitanía, no dejaron entrar al vendedor de hortalizas, por lo que su mujer no pudo comprar batatas, a las que era muy aficionado el conde. Cuando llegó la hora del almuerzo, y ante la falta del producto, comenzó a proferir gritos a su esposa sin que de nada le valiesen las excusas. Como castigo llamó en ese mismo instante a dos soldados del cuerpo de guardia para que la arrestasen durante un día entero en un cuarto oscuro que había debajo de una escalera. En otra ocasión, su hija intercedió ante su padre por un pobre soldado que montaba guardia fuera del palacio en una gélida noche de fin de año. Le rogó que le permitiese hacerla dentro, a lo que el conde contestó afirmativamente; pero seguidamente ordenó a su hija que saliese al balcón y fuese ella, con una escoba al hombro a modo de fusil, la que hiciese la guardia toda la noche. Los mismos soldados sentían un pánico atroz hacia su persona debido a la terrible dureza con que castigaba cualquier falta. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Pero lo cierto es que nadie estaba a salvo de las excentricidades, bromas o ataques de furia que solía sufrir frecuentemente, y que cada vez rayaban más en la locura. A ello contribuía, sin duda, su afición al ron y al aguardiente, que bebía con fruición mezclando ambos licores en un vaso. Así, con el brebaje en la mano, solía pasarse horas y horas contemplado la explanada del puerto de Barcelona que se veía desde los amplios ventanales de su palacio, mientras paseaba de un extremo a otro del salón. De vez en cuando detenía su andar, se asomaba a la ventana y contemplaba a la población que iba y venía para detectar cualquier gesto, andar o aspecto que pudiera ser seña de libertinaje, y descargar su cólera sobre cualquier desgraciado. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>En ocasiones, sus víctimas, a las que ordenaba detener con cualquier excusa, eran los labriegos que portaban la roja barretina, prenda que odiaba porque le recordaba el tocado de los revolucionarios franceses. Ante ella, según reconocía, la vista se le nublaba de sangre y le inundaba una ira incontrolada. En otras ocasiones eran simples paseantes o niños que jugaban el objeto de su furia. Una vez, una docena de críos cometió el error de ir a jugar allá con espadas de madera, fusiles de capa y sombreros de papel, imitando el desfilar de las tropas. El conde ordenó rápidamente a su guardia que les prendiese. Cinco escaparon de la singular redada, pero los siete restantes fueron enviados a prestar servicio de armas en unidades de pífanos y tambores. Una vez, dos jóvenes vestidos elegantemente paseaban por el puerto. Tras llamarles personalmente desde el balcón les ordenó subir a su presencia. Allá se rió de su indumentaria, les hizo caminar delante de al para mofarse de sus andares y, tras insultarles por, en su opinión, dárselas de caballeros, les envío sin más causa a Cuba en el primer barco que partía; uno de ellos, desesperado por aquella detención arbitraria, murió en la travesía. Un pobre jorobado también fue víctima de su humor negro. Pensó que sería muy cómico ver metido su cuerpo deforme en un uniforme, y así lo hizo, tras lo cual le obligó a hacer guardia en la puerta del palacio ordenándole no dejar entrar y salir a nadie. El pobre hombre sufría lo indecible mientras trataba de permanecer erguido para que no se le cayese el gorro o el fusil, al tiempo que negaba el paso a unos sorprendidos oficiales que no dejaban de protestar. El conde se desternillaba de risa viendo el espectáculo. Al final, el pobre desgraciado, víctima del terror y de la ansiedad, sufrió un ataque que le mató a las pocas horas. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Tales excentricidades pronto revelaron que el conde no estaba muy en su juicio. En una ocasión mandó procesar y fusilar a un caballo porque le tiró al suelo; en otra, durante el curso de unas maniobras desarrolladas en la playa, ordenó a sus hombres marchar al frente, hacia el mar, mientras él lo presenciaba impertérrito sin importarle que se ahogaran, hasta que un oficial, desafiando sus órdenes, ordenó la media vuelta cuando tenían ya el agua por el pecho, lo que también provocó su hilaridad. En otro momento hizo llevar su caballo hasta el balcón del primer piso, desde el que se asomó montado para saludar a una escuadra holandesa que estaba atracando en el puerto. </em><br />
<br />
<em>Pero sin duda fue la feroz represión que desató sobre la ciudadanía lo que más terror causó al pueblo de Barcelona. Él estaba convencido de la existencia de una confabulación secreta urdida por masones y liberales exiliados, confabulación que era preciso reprimir antes de que estallase. A los pocos meses había formado un cuerpo de sicarios, oficialmente policías, comandados por un tal Oñate, que por las noches se desplazaban en grupos de 10 o 12, casa por casa, a la caza de supuestos liberales. También creó un tribunal especial para juzgarles, en donde actuaron dos siniestros fiscales, Fernando Chaparro y Francisco Cantillón, que no dudaban en liberar a aquellos que pagaban su libertad a cambio de sustanciosos sobornos, condenando a los que no podían hacerlo. Pronto fue de dominio público que las casas de ambos fiscales estaban atestadas de los muebles y objetos de valor fruto de la corrupción con que actuaban. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Sin ningún tipo de garantías judiciales ni pruebas, se juzgaba y condenaba a cientos de ciudadanos sin motivo aparente. Era suficiente tener ciertos libros o haber hecho ciertos comentarios. La delación se convirtió en la forma de evadir la persecución y la tortura, por lo que se dio entre amigos, parientes o hasta en niños hacia sus maestros, y las prisiones comenzaron a abarrotarse de cientos de presos. Tanto daba que fuesen o no culpables: lo importante era crear un clima de terror que paralizase a la ciudadanía. Decidido a escarmentar a los presuntos liberales, el conde se dedic� a organizar ejecuciones sumarias. Fueron tres las que se dieron bajo su mandato: la primera, en noviembre de 1828, en donde se emperó en que fuesen 13, ni uno más, ni uno menos, los ejecutados, y las otras dos, en 1829. En total fueron 32 las víctimas. Pero si grave eran estas injustas ejecuciones, casi lo era más el uso que de las mismas hacía. </em><br />
<br />
<em>Decidido a aterrorizar a la población, cada fusilamiento era seguido por un atronador disparo de cañon, por lo que la ciudadanía podía ir contando mentalmente como se segaban las vidas de sus convecinos. Una vez ejecutados, los cadáveres aún sangrantes eran trasladados fuera del recinto de la ciudadela, donde eran colgados del cuello durante días a la vista de todos como escarmiento. A muchos, incluso, se les había amputado una mano. Una vez allí expuestos, el conde, en uniforme de gala, se dirigía con su séquito hasta donde se encontraban, y en pleno estado de euforia etílica rompía en sonoras carcajadas y comenzaba a bailar al son de Las habas verdes, una canción popular muy de moda por entonces que hacía tocar a la banda militar, despertando el aplauso de sus seguidores y la indignación de otros. Esta macabra escena era particularmente odiosa para muchos de sus subordinados, como el mismo gobernador de la ciudadela, el coronel Manuel Bretón, quien, escandalizado por estos cuadros, así como por la manifiesta crueldad de su superior y por la corrupción de los fiscales, envió constantes quejas a Madrid sin que se le hiciese caso. Lo cierto es que el conde contaba con el decidido apoyo del ministro Calormade, el mismo que decidió cerrar las universidades y abrir la escuela de tauromaquia, e incluso con el soporte del rey, que le dejaba hacer. Se dice que Fernando VII dijo en una ocasión, a raíz de las denuncias sobre la crueldad y la salud mental del conde: "Ello ser� loco, pero para estas cosas no hay otro". </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Para completar la represión del siniestro conde hay que contabilizar, aparte de los ejecutados, los más de 50 muertos en las prisiones a causa de las torturas y de las terribles condiciones de vida, 17 suicidados que no soportaron las mismas, más de 400 deportados a los penales de África y los casi 2.000 desterrados, casi todos familiares y amigos de las víctimas, a más de seis leguas de Barcelona. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>El absolutismo comenzó su declive poco antes de la muerte de Fernando VII, de la mano de su mujer, María Cristina. El nuevo hombre fuerte del Gobierno, Cea Bermúdez, decretó una amnistía en octubre de 1832, que el conde de España tardó en hacer pública una semana y que cuando lo hizo fue mediante el peor pregonero que tenía a mano para que nadie le entendiese. Pero estaba claro que estas argucias no podían detener el curso de la historia. En diciembre fue relevado en el cargo por el general Manuel Llauder, lo que provocó un estallido de gozo en la ciudadanía. Mientras se producía el relevo, una multitud ansiosa de venganza comenzó a insultar, apedrear y escupir al conde, que tuvo que refugiarse en la ciudadela y huir en la noche siguiente, en un barco, a Mallorca y de ahí a Génova, ante el temor de ser asesinado. Lo cierto es que el conde había logrado que Barcelona y las comarcas circundantes abominasen para siempre del absolutismo. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Una vez estallada la guerra carlista, estaba claro a quién apoyaría este abyecto personaje. Desde su exilio en Francia trabajó para el pretendiente Carlos, y en julio de 1838 fue enviado a Cataluña con el mando supremo de las tropas y de la junta carlista de Berga. La tiranía que había ejercido antaño sobre Barcelona pronto se dejó sentir sobre el territorio que controlaba. La discrepancia la castigaba con la horca, y las prisiones comenzaron a estar atestadas. Pronto el sector carlista más moderado de la junta se exilió a Francia por temor al conde. Sus acciones militares también estuvieron teñidas de sangre: la conquista, en la primavera de 1839, de Ripoll, Manlleu, Olvan y Gironella las acompañó del saqueo y del incendio, lo que provocó un profundo odio entre las mismas clases campesinas a las que el carlismo aspiraba a representar. La consecuencia fue que todos los dirigentes carlistas de Cataluña pidiesen la destitución del conde, a lo que el pretendiente accedió a finales de octubre de 1839, ordenando que fuese conducido a Francia. Pero los carlistas catalanes tenían pánico de una posible venganza de Carlos d'Espagnac, por lo que prefirieron matarle. Al cruzar un puente sobre el río Segre, cerca de Organya, le estrangularon, y tras desfigurarle la cara con un puñal le ataron una gran piedra al cuello y le lanzaron al río. Tenía 64 años. Sus asesinos dirían después, como excusa, que el conde era en verdad un masón que sólo ansiaba desprestigiar el carlismo y rendirlo a los liberales, como había sucedido en Vergara. </em><br />
<em><br />
</em><br />
<em>Años después, sus familiares reclamaron el cuerpo, que había sido enterrado en un pueblo cercano a Organya. Cuenta la leyenda que los lugareños les dieron el de otra persona porque al verdadero cadáver le habían robado la cabeza con el fin de estudiar la mente criminal que albergaba, un cráneo que estuvo paseándose por Europa durante varios años. </em>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-31353762456461296122005-07-02T03:49:00.000-07:002010-02-23T04:02:25.041-08:00El bisbat supèn la Congregació de la Puríssima Sang<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF6UWU5-HZIW7E8o-kMa86KCIjKybu1XOuGq5uWjh-HEMN5X6lxqiMmMgiDtyvYGhaOzNzCu_HQOE59gIPnz64cVWBbipvLwD2_qmU58Aba0VMLSa81TRXOIbl1y0gIB0tALltSWN6YhW5/s1600-h/Suspensi%C3%B3+Congregaci%C3%B3+RIP+7+juliol+2005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgF6UWU5-HZIW7E8o-kMa86KCIjKybu1XOuGq5uWjh-HEMN5X6lxqiMmMgiDtyvYGhaOzNzCu_HQOE59gIPnz64cVWBbipvLwD2_qmU58Aba0VMLSa81TRXOIbl1y0gIB0tALltSWN6YhW5/s640/Suspensi%C3%B3+Congregaci%C3%B3+RIP+7+juliol+2005.jpg" width="586" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-17788245713594983982005-05-12T04:02:00.000-07:002010-02-23T04:06:19.283-08:00A Eudald Dantí Roura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq766m00DvqKOsEFkQO87SjHbpeP0pCdmA-GOJyRw52le-8s_Dt-EBKPhJpW4rZC7tD4utci36VDiCZNgsppt-h95ogZ3Pn91h1-1KdXUEG0QdIcW0P6PXWyD-yWhMRl-wHKMh6sn4VPQl/s1600-h/A+Eudald+Danti+RIP+12+maig+2005+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgq766m00DvqKOsEFkQO87SjHbpeP0pCdmA-GOJyRw52le-8s_Dt-EBKPhJpW4rZC7tD4utci36VDiCZNgsppt-h95ogZ3Pn91h1-1KdXUEG0QdIcW0P6PXWyD-yWhMRl-wHKMh6sn4VPQl/s640/A+Eudald+Danti+RIP+12+maig+2005+02.jpg" width="188" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-78389285256204691152005-05-05T04:06:00.000-07:002010-02-23T04:10:36.622-08:00Eudald Dantí: A Antoni Llagostera Fernández<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihoxeeFUvMJF5-SDW1_8tleQJCcp4-i8OQWsAqLI9mt2yrJlUHrpcblza32JKl4hC33jz9cNViho77J0UH1dh-ZXL-kUpjJ4cY9EJeMb2avIaESF5Y4woKsADokVmHWKTSAUVq5h6xhFir/s1600-h/Eudald+Dant%C3%AD+RIP+5+maig+2005+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihoxeeFUvMJF5-SDW1_8tleQJCcp4-i8OQWsAqLI9mt2yrJlUHrpcblza32JKl4hC33jz9cNViho77J0UH1dh-ZXL-kUpjJ4cY9EJeMb2avIaESF5Y4woKsADokVmHWKTSAUVq5h6xhFir/s640/Eudald+Dant%C3%AD+RIP+5+maig+2005+02.jpg" width="486" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-65269832528532192112005-04-07T04:39:00.000-07:002010-02-25T04:41:45.158-08:00Manifest grups polítics 7 d'abril de 2005<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg47tpBH_sYODG1aiMwOqnvmrwj6xRINF1Ynk1ZhMXM1AP5xSsOFor966xNObRbRnhYmcmhjiwiBpqsgxy5c78aXnZKE2al_XcL-ADxiuRA_i4SPeJL9Ocd8_vn7cSbYircEIp0G0wUixf/s1600-h/Manifest+grups+pol%C3%ADtics+Cugots+tremedos+RIP+7+abril+2005+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjg47tpBH_sYODG1aiMwOqnvmrwj6xRINF1Ynk1ZhMXM1AP5xSsOFor966xNObRbRnhYmcmhjiwiBpqsgxy5c78aXnZKE2al_XcL-ADxiuRA_i4SPeJL9Ocd8_vn7cSbYircEIp0G0wUixf/s640/Manifest+grups+pol%C3%ADtics+Cugots+tremedos+RIP+7+abril+2005+02.jpg" width="316" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-39371047398438900892005-03-24T04:32:00.000-08:002010-02-25T04:34:58.854-08:00Congregació Puríssima Sang: No volem picabaralles ni tampco malentesos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpzfLVLJk3fvDSLnOGxA1so8zr2o2LjAnYmtbdMCxDQMZ63zZpTnC9jGOMqLCRf81LKUkOlsnMmKGaQaqTi7cnZzf_dLZC-yzNGfF9D27yhVeCzyR_DqWABMCzNj29k_kfBAVDl_6jsjB/s1600-h/Congregaci%C3%B3+Pur%C3%ADssima+Sang+RIP+24+mar%C3%A7+2005+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmpzfLVLJk3fvDSLnOGxA1so8zr2o2LjAnYmtbdMCxDQMZ63zZpTnC9jGOMqLCRf81LKUkOlsnMmKGaQaqTi7cnZzf_dLZC-yzNGfF9D27yhVeCzyR_DqWABMCzNj29k_kfBAVDl_6jsjB/s640/Congregaci%C3%B3+Pur%C3%ADssima+Sang+RIP+24+mar%C3%A7+2005+02.jpg" width="210" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-22212654641779150242005-03-03T04:44:00.000-08:002010-02-25T04:46:19.254-08:00Notes per als cugots tremendos El Ripollès 3 de març de 2005<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyrl7U4HNEsvaL-r0CtU_djgtZJgekhWuwDZyw4byV0G_v42wfPrMzoZ3O4dwH2WCUuAhOiTE-vVTgEml60CnePyGAM9J8R4eAKyOSOuXbYJ3on6iwJG9wYcELIS6PYPWQBb0DqaMEZkjT/s1600-h/Notes+per+als+cugosts+tremendos+RIP+3+mar%C3%A7+2005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="500" kt="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyrl7U4HNEsvaL-r0CtU_djgtZJgekhWuwDZyw4byV0G_v42wfPrMzoZ3O4dwH2WCUuAhOiTE-vVTgEml60CnePyGAM9J8R4eAKyOSOuXbYJ3on6iwJG9wYcELIS6PYPWQBb0DqaMEZkjT/s640/Notes+per+als+cugosts+tremendos+RIP+3+mar%C3%A7+2005.jpg" width="640" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-78383470465979736152005-02-24T03:35:00.000-08:002010-02-23T03:49:10.064-08:00Cugots tremendos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqyGp4TDlGMDut7PkAy8QfyJyHHkebn3HD8RNYJytRC3Y1byGV1VPD6YckdZ5X6JeU0WcWdMEdpxnPHurfSjRt0CBrN9h1Ux63YaTqtfS0xRZYoQ4upn1WHc3Sw5ztmCNW2EpFNM1pAB3B/s1600-h/Cugots+Tremendos+RIP+24+febrer+2005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqyGp4TDlGMDut7PkAy8QfyJyHHkebn3HD8RNYJytRC3Y1byGV1VPD6YckdZ5X6JeU0WcWdMEdpxnPHurfSjRt0CBrN9h1Ux63YaTqtfS0xRZYoQ4upn1WHc3Sw5ztmCNW2EpFNM1pAB3B/s640/Cugots+Tremendos+RIP+24+febrer+2005.jpg" width="186" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-86850454644038471622005-02-13T09:46:00.000-08:002010-02-19T02:05:39.150-08:00Vull ser barceloní!<em>Publicat a</em> El 9 Nou<em>-Vic el 13 de febrer de 2005.-</em><br />
<br />
El govern de la Generalitat ha fet públics ja la seva opció sobre una futura divisió territorial de Catalunya. Es contempla crear set vegueries que tindrien la categoria de províncies, amb les seves Diputacions com a organisme supramunicipal, i la possibilitat de crear comarques, molt més petites, com a simples mancomunitats de serveis municipals.<br />
<br />
En la proposta del Govern de la Generalitat l’actual comarca del Ripollès és col•locada inicialment a la vegueria de Girona. <br />
<br />
Queda clar que no hi haurà vegueria de l’Alt Ter i que per tant els que reclamaven un rang de capital per a Vic, es queden sense res. Vic ha perdut una batalla sobretot per la seva incapacitat d’exercir en els darrers decennis com a cap de la seva àrea d’influència. Vic rep el que ha anat sembrant en els darrers anys. El govern municipal de Vic es troba avui sol, sense aliats territorials, per la seva incapacitat de liderar el territori, per exemple, no donant suport contundent a les iniciatives de millora de les comunicacions del Ripollès.<br />
<br />
Ara és l’hora, és el moment, al Ripollès de pronunciar-se sobre la nostra adscripció a una vegueria o província determinada.<br />
<br />
Des de Ripoll (i quasi tot el Ripollès), Girona és i ha estat molt llunyana. La realitat administrativa gironina sempre ha estat llunyana i mai ha atès les necessitats de la nostra comarca. La manca de comunicació és una tossuda realitat, encara que una relativa millora de les comunicacions ens faci les coses relativament més properes. El històric pes de les comunicacions, molt més fàcils amb Vic i Barcelona, unit a l'atracció econòmica de l'àrea metropolitana, fa que la balança s'inclini en una direcció que no avala la nostra adscripció a Girona. <br />
<br />
Els ajuntaments del Ripollès tenen avui que fer una opció clara i concreta: demanar l’adscripció a l’àmbit barceloní, de Barcelona o de Vic o de Manresa, o continuar formant part de la província de Girona. <br />
<br />
Per dir-ho clar, no crec que la dependència de Manresa, que en el fons és una divisió de la potent realitat metropolitana barcelonina, ens sigui més perjudicial que continuar a Girona, una entitat administrativa que sempre ara ens ha deixat de costat, d’una manera clara i continuada. <br />
<br />
Formar part d’una nova realitat, que caldrà conformar, encara que ara ens pugui semblar avui molt llunyana, com és la Catalunya Central, sols pot millorar la situació del Ripollès. Com a mínim tindrem la possibilitat de guanyar-nos un lloc. El poc cas que ens fan a Girona té molt difícil arreglo. No hi ha res més impossible que adreçar un arbre mal plantat i ple de nyafres.<br />
<br />
La vegueria de la Catalunya Central, com a desmembració de la província i Diputació de Barcelona, tindrà molt segurament molts més serveis i diners, que uns institució gironina poc adaptada des de sempre al servei als municipis. Guanyar-se un lloc en una nova situació, sempre comporta més guanys que continuar patint un constant menyspreu com ha estat la nostra adscripció a la província de Girona.<br />
<br />
Si la gent de la Plataforma per la vegueria de l’Alt Ter tinguessin una visió àmplia (i s’allunyessin de la seva visió egoista i de curtes mires, de demanar estatus de capital per Vic) veurien que aquesta és l’opció que cal plantejar al Ripollès, ja que en tot cas, això donaria força a la seva posició.<br />
<br />
De les tres realitats comarcals existents al Ripollès, determinades per la geografia, la vall de Camprodon ha viscut sempre una relació més estreta amb Girona, sense que això es traduís en uns guanys molt tangibles. <br />
<br />
Evidentment, davant d’una realitat plural com la del Ripollès, és pot optar per una política de tirar cadascun pel seu costat. Sóc dels que crec que cal fer una opció valenta i en la perspectiva abans manifestada, però també estic totalment convençut que l’actual comarca del Ripollès, unida, té alguna esperança. Aquest és un interrogant que cal que contestin les valls de Camprodon i Ribes. <br />
<br />
Els ajuntaments del Ripollès tenen ara de manifestar-se sense embuts ni vacil•lacions: O ens quedem a Girona o optem per pertànyer a Barcelona o a la Catalunya Central. I això cal fer-ho de manera clara. Ara és l’hora de manifestar la nostra opinió: Jo ho tinc molt clar, vull ser barceloní!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwGqs5vsnT6m-pMF2dMGmxzvNkhk4X6xjlq98loDRxFTXFcLjbx6gVDkpYWRyp3pg7_OwjgUOfAPCAExujT9__HUA_AXEIJVEkjd4PEV_oKX79aNhKBgbJVUTdh_zICmeeRohiDn-fl-_/s1600-h/Vull+ser+barcelon%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvwGqs5vsnT6m-pMF2dMGmxzvNkhk4X6xjlq98loDRxFTXFcLjbx6gVDkpYWRyp3pg7_OwjgUOfAPCAExujT9__HUA_AXEIJVEkjd4PEV_oKX79aNhKBgbJVUTdh_zICmeeRohiDn-fl-_/s640/Vull+ser+barcelon%C3%AD.jpg" width="640" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-70642544541932993312005-01-13T03:40:00.000-08:002010-02-23T03:48:27.840-08:00Via crucis de la Congregació Sí o No<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjds37ouh9ToJSqr7KQnmc1df2MYD_IDW8e2Bj4UqgXD9Eh6Dq7o2szXGG0dqjkQB0eY_31LmYuYXRftst2ZMVnSPOR8DHYnzZoI7cNUkB83eegTYkBhcXsO6VlAzTZL7WmRcbwrWLdmo-K/s1600-h/Viacrucis+Congregaci%C3%B3+RIP+13+gener+2005+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjds37ouh9ToJSqr7KQnmc1df2MYD_IDW8e2Bj4UqgXD9Eh6Dq7o2szXGG0dqjkQB0eY_31LmYuYXRftst2ZMVnSPOR8DHYnzZoI7cNUkB83eegTYkBhcXsO6VlAzTZL7WmRcbwrWLdmo-K/s640/Viacrucis+Congregaci%C3%B3+RIP+13+gener+2005+02.jpg" width="406" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-55034380031526672662004-12-02T09:49:00.000-08:002010-02-19T02:06:54.817-08:00No vull ser gironí!<em>Publicat a</em> El Ripollès<em>, 2 de desembre de 2004.-</em><br />
<br />
El govern de la Generalitat ha fet públics ja els seus acords sobre la nova divisió territorial de Catalunya. L’acord contempla crear set vegueries que tindrien la categoria de províncies, amb la seva Diputació com a organisme supramunicipal, i la possibilitat de crear comarques, molt més petites, com a mancomunitats de serveis municipals.<br />
<br />
L’actual proposta planteja que les vegueries són una divisió territorial descentralitzada del govern de Catalunya i, en canvi, les comarques resten com a fruït de la voluntat d’oferir serveis mancomunats dels municipis.<br />
<br />
En la proposta del Govern de la Generalitat l’actual comarca del Ripollès és col•locada a la vegueria de Girona.<br />
<br />
Queda clar que no hi haurà vuit vegueries i que la proposta de la vegueria de l’Alt Ter, feta pels que reclamaven un rang de capital per a Vic, no existeix. Vic ha perdut la batalla per la seva incapacitat d’exercir en els darrers decennis com a cap i casal de la seva àrea d’influència, que abasta Osona i el Ripollès. L’actuació política del govern municipal de Vic que mai ha donat suport contundent a les iniciatives de millora de les comunicacions del Ripollès, per exemple, avui pesa com una llosa en la proposta d’una vegueria de l’Alt Ter.<br />
<br />
Ara és l’hora, doncs, de pronunciar-se sense embuts i amb decisió sobre les qüestions bàsiques. Sobre el sentit de comarca i el seu abast competencial i, aquesta és l’aposta principal, sobre la nostra adscripció a una vegueria o província determinada.<br />
<br />
Al Ripollès existeixen tres realitats molts clarament determinades, que venen donades per tres valls geogràfiques: la vall de Ripoll, Campdevànol i Sant Joan de les Abadesses, amb les seves rieres, i les valls de Ribes i de Camprodon.<br />
<br />
Cadascuna d’aquestes realitats tenen, però, una realitat demogràfica que fa que les possibilitats de serveis mancomunats tinguin un determinat sostre. Un exemple: la comarca de Camprodon pot tenir una política mancomunada turística però es impossible que mantingui un hospital comarcal o un centre mitjà d’ensenyament i, fins i tot, una política d’eliminació de residus, amb les exigències que avui es demanen.<br />
<br />
Evidentment, davant d’una realitat tant plural és pot optar per una política de creure’s Déu o comarca, però la realitat és generalment molt tossuda. <br />
<br />
L’actual comarca del Ripollès, unida, té alguna esperança. Amb projectes particulars no hi ha futur. Poden haver-hi projectes particulars unit-se a altres realitats veïnes, però caldria plantejar-se si cal més ser cap o cua de peix. Aquest és un interrogant que cal que es facin les valls de Camprodon i Ribes. <br />
<br />
El segon element molt important a plantejar-se és la pertinència a la província o vegueria de Girona. Aquesta és la batalla on ara cal estar presents i pronunciar-se clarament. Des de Ripoll, Girona és i ha estat molt llunyana. Camprodon ha viscut una altra situació, que crec és més producte d’un enlluernament que d’uns guanys tangibles. La manca de comunicació és una realitat històrica que trigarà molt anys a canviar, encara que una relativa millora de les comunicacions ens faci les coses relativament més properes. El històric pes de les comunicacions, molt més fàcil amb Vic i Barcelona, units a la atracció econòmica, té totes les possibilitat de fer inclinar la balança en una direcció que no avala la nostra adscripció a Girona. <br />
<br />
Els ajuntaments del Ripollès tenen avui una opció clara i diàfana: girar i demanar l’adscripció a l’àmbit barceloní, de Barcelona o de Vic o de Manresa, o continuar formant part d’una realitat administrativa gironina que sempre ha estat llunyana i que mai ha atès les necessitats ripolleses. Per dir-ho clar, no crec que la dependència de Manresa sigui pitjor (seria molt difícil!) que la que fins ara ens ha deixat de costat d’una manera clara i continuada. <br />
<br />
Formar part d’una nova realitat, encara que pugui semblar avui molt llunyana, com és la Catalunya Central, amb una capital a Manresa i una subcapital a Vic, sols pot millorar la situació del Ripollès. En tot cas, ja sabem el paper que el Ripollès li pertoca a la vegueria de Girona. No haver estat mai tingut en compte!<br />
<br />
Si la gent de la Plataforma per la vegueria de l’Alt Ter tinguessin una visió àmplia (i s’allunyessin de la seva motivació egoista i de curtes mires, de demanar estatus de capital per Vic) veurien que aquesta és l’opció que cal plantejar al Ripollès, ja que en tot cas, això donaria força a la seva posició.<br />
<br />
En tot cas, la vegueria de la Catalunya Central, primer com a desmembració de la província i Diputació de Barcelona, tindrà segurament molts més serveis i diners, alhora que una voluntat d’assimilar i guanyar-se els territoris a ella adscrits. Sempre és molt millor guanyar-se un lloc en una nova situació que intentar pujar en una escala on mai has tingut cap rellevància, com és el cas de la província de Girona.<br />
<br />
La tradició de servei municipal de la Diputació de Barcelona segurament estarà en la base del projecte del nou ens supramunicipal de la Catalunya Central. En aquest canvi, d’una Diputació de Girona que ha menystingut tradicionalment al Ripollès, amb un minsos serveis de suport als municipis i on hem estat poc valorats, a una nova diputació provincial que neix com a esqueix d’un òrgan potent de suport als ajuntaments, el canvi pot ser com passar de la nit al dia.<br />
<br />
Per tot això, jo no vull ser gironí! I demano que els ajuntaments del Ripollès facin d’una vegada una opció clara i diàfana de millora i de recol•locació de la comarca en una nova Catalunya. I això cal fer-ho de manera contundent i ràpida; ara és l’hora de fer valdrà la nostra opinió. Desprès ja no valdran les lamentacions.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9UmIkQcJZhPxmai-Mgrjq7tBU_UTVpix7tK5uYpWTQccZuUN1ksObUO89sJ8igjctmCOwGK3e1aRFLm4nE_OOOa8s-3i-mk5Cjwe8ZUMbvPOdAMfSbjmeDFAIbxcKTcFpUKelcRW0wydA/s1600-h/No+vull+ser+giron%C3%AD.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9UmIkQcJZhPxmai-Mgrjq7tBU_UTVpix7tK5uYpWTQccZuUN1ksObUO89sJ8igjctmCOwGK3e1aRFLm4nE_OOOa8s-3i-mk5Cjwe8ZUMbvPOdAMfSbjmeDFAIbxcKTcFpUKelcRW0wydA/s640/No+vull+ser+giron%C3%AD.jpg" width="620" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-64985247803972249682004-07-02T00:30:00.000-07:002010-02-19T00:33:20.379-08:00"per una refundació dels patronats del monestir i del museu" (El Ripollès, 8 juliol 2004)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHJupqSoXZSPdKl21MdpKpRW-BazHhoBJxleXFx22pzLaNW4vrrzdM-AIROF_aQXv_uIdlf9ge7wb4gPnTzs-0iamsQJaJ8iDXQ_jWRYvGCt7mRWs-i5ClMP5QvOj8R_e7F-303AajUNyp/s1600-h/Refundaci%C3%B3+patronats+9NOU+8+juliol+2004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHJupqSoXZSPdKl21MdpKpRW-BazHhoBJxleXFx22pzLaNW4vrrzdM-AIROF_aQXv_uIdlf9ge7wb4gPnTzs-0iamsQJaJ8iDXQ_jWRYvGCt7mRWs-i5ClMP5QvOj8R_e7F-303AajUNyp/s640/Refundaci%C3%B3+patronats+9NOU+8+juliol+2004.jpg" width="524" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-89247477208112005911995-03-10T22:49:00.000-08:002010-02-18T22:58:23.335-08:00Un suposat arxiu de l'ex-Monestir de Ripoll (El 9 Nou-Vic, 10 de març de 1995)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTEXxxKFWUUwDYMtGQTUuXNMgUUAsxqB96JdAaufJQzBeuTnHgUP-Lmu-9hb5rfcwdIkiuTDYRO_XXntfpPdHV-kCrw4oYd8AzgZhUJVMA7AybhCk-N2lULWv_zhLdTHK7naqgd83_dr5Z/s1600-h/Suposat-arxiu-Santa-Maria-9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTEXxxKFWUUwDYMtGQTUuXNMgUUAsxqB96JdAaufJQzBeuTnHgUP-Lmu-9hb5rfcwdIkiuTDYRO_XXntfpPdHV-kCrw4oYd8AzgZhUJVMA7AybhCk-N2lULWv_zhLdTHK7naqgd83_dr5Z/s640/Suposat-arxiu-Santa-Maria-9.jpg" width="425" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3967038416493878727.post-31191562268777964341994-12-02T00:19:00.000-08:002010-02-19T00:22:41.162-08:00La nova església carlista (El 9 NOU-Vic, 2 desemrbe 1994<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga7NlXwuDHEHgEPWtP020wUvqAhilZ2yTSDz15uBFGHpCD2PpUunMaWCyAN3Q5eRCFy85MrEEp0135XZIZib8jMY8atHyUd-T-wgqJbw8XIc7NkkkNNURtKuzgXpjn1cc0B1Hetn4cggRu/s1600-h/Esglesia+carlista+9NOU+2+desembre+1994.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ct="true" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEga7NlXwuDHEHgEPWtP020wUvqAhilZ2yTSDz15uBFGHpCD2PpUunMaWCyAN3Q5eRCFy85MrEEp0135XZIZib8jMY8atHyUd-T-wgqJbw8XIc7NkkkNNURtKuzgXpjn1cc0B1Hetn4cggRu/s640/Esglesia+carlista+9NOU+2+desembre+1994.jpg" width="550" /></a></div>Antoni Llagostera Fernándezhttp://www.blogger.com/profile/18227811033559398845noreply@blogger.com