Vull ser barceloní!

Publicat a El 9 Nou-Vic el 13 de febrer de 2005.-

El govern de la Generalitat ha fet públics ja la seva opció sobre una futura divisió territorial de Catalunya. Es contempla crear set vegueries que tindrien la categoria de províncies, amb les seves Diputacions com a organisme supramunicipal, i la possibilitat de crear comarques, molt més petites, com a simples mancomunitats de serveis municipals.

En la proposta del Govern de la Generalitat l’actual comarca del Ripollès és col•locada inicialment a la vegueria de Girona.

Queda clar que no hi haurà vegueria de l’Alt Ter i que per tant els que reclamaven un rang de capital per a Vic, es queden sense res. Vic ha perdut una batalla sobretot per la seva incapacitat d’exercir en els darrers decennis com a cap de la seva àrea d’influència. Vic rep el que ha anat sembrant en els darrers anys. El govern municipal de Vic es troba avui sol, sense aliats territorials, per la seva incapacitat de liderar el territori, per exemple, no donant suport contundent a les iniciatives de millora de les comunicacions del Ripollès.

Ara és l’hora, és el moment, al Ripollès de pronunciar-se sobre la nostra adscripció a una vegueria o província determinada.

Des de Ripoll (i quasi tot el Ripollès), Girona és i ha estat molt llunyana. La realitat administrativa gironina sempre ha estat llunyana i mai ha atès les necessitats de la nostra comarca. La manca de comunicació és una tossuda realitat, encara que una relativa millora de les comunicacions ens faci les coses relativament més properes. El històric pes de les comunicacions, molt més fàcils amb Vic i Barcelona, unit a l'atracció econòmica de l'àrea metropolitana, fa que la balança s'inclini en una direcció que no avala la nostra adscripció a Girona.

Els ajuntaments del Ripollès tenen avui que fer una opció clara i concreta: demanar l’adscripció a l’àmbit barceloní, de Barcelona o de Vic o de Manresa, o continuar formant part de la província de Girona.

Per dir-ho clar, no crec que la dependència de Manresa, que en el fons és una divisió de la potent realitat metropolitana barcelonina, ens sigui més perjudicial que continuar a Girona, una entitat administrativa que sempre ara ens ha deixat de costat, d’una manera clara i continuada.

Formar part d’una nova realitat, que caldrà conformar, encara que ara ens pugui semblar avui molt llunyana, com és la Catalunya Central, sols pot millorar la situació del Ripollès. Com a mínim tindrem la possibilitat de guanyar-nos un lloc. El poc cas que ens fan a Girona té molt difícil arreglo. No hi ha res més impossible que adreçar un arbre mal plantat i ple de nyafres.

La vegueria de la Catalunya Central, com a desmembració de la província i Diputació de Barcelona, tindrà molt segurament molts més serveis i diners, que uns institució gironina poc adaptada des de sempre al servei als municipis. Guanyar-se un lloc en una nova situació, sempre comporta més guanys que continuar patint un constant menyspreu com ha estat la nostra adscripció a la província de Girona.

Si la gent de la Plataforma per la vegueria de l’Alt Ter tinguessin una visió àmplia (i s’allunyessin de la seva visió egoista i de curtes mires, de demanar estatus de capital per Vic) veurien que aquesta és l’opció que cal plantejar al Ripollès, ja que en tot cas, això donaria força a la seva posició.

De les tres realitats comarcals existents al Ripollès, determinades per la geografia, la vall de Camprodon ha viscut sempre una relació més estreta amb Girona, sense que això es traduís en uns guanys molt tangibles.

Evidentment, davant d’una realitat plural com la del Ripollès, és pot optar per una política de tirar cadascun pel seu costat. Sóc dels que crec que cal fer una opció valenta i en la perspectiva abans manifestada, però també estic totalment convençut que l’actual comarca del Ripollès, unida, té alguna esperança. Aquest és un interrogant que cal que contestin les valls de Camprodon i Ribes.

Els ajuntaments del Ripollès tenen ara de manifestar-se sense embuts ni vacil•lacions: O ens quedem a Girona o optem per pertànyer a Barcelona o a la Catalunya Central. I això cal fer-ho de manera clara. Ara és l’hora de manifestar la nostra opinió: Jo ho tinc molt clar, vull ser barceloní!