Un article memorable de "Ens en farem la carcanada" (Altaveu, Ripoll 18 de juliol de 1936).

El juliol de 1936 un periodista ripollès que es deia Francesc Palau va escriure l'editorial del setmanari Altaveu ( Any VI. Núm. 239. Ripoll, 18 de juliol de 1936).

El setmanari Altaveu és una publicació de les més prestigioses de la premsa comarcal ripollesa. Es subtitulava "Setmanari del Ripollès". El seu primer número va aparèixer el 19 de setembre de 1931. El seu darrer número (datat el 18 de juliol) era el número 239 de la publicació.

El seu director era Joan Vilalta i Arbós i encara avui ens sorprèn per una maquetació avançada i moderna. Altaveu (1931-1936) estava arrenglerat en les posicions d’Acció Catalana.

Els seus impressors foren la Tipografia Ripollesa de Daniel Maideu i, a partir del número 188 ( Ripoll, 20 de juliol de 1935), la Imprenta de Llorenç Bonet. Dos dels més importants impressors ripollesos estigueren, doncs, darrera de la publicació.

L'editorial que mereix la nostra atenció, d'ara fa 79 anys, tenia un títol premonitori "Ens en farem la carcanada".

Ens en farem la carcanada
Es impossible que ho resisteixi. El cos social no pot aguantar tantes calaverades. Dematí, tarda i nit. Dies, setmanes i mesos. Ja fa mig any que dura la murga i el que pot durar si amb cataplasmes hom vol curar-lo. Els aires de violència han aconseguit de malmetre-li tot l’aparell respiratori. Apunteu l’orella i escolteu. Ningú no respira a ple pulmó. En lloc de respirar, bufar és el que fem encara gràcies. Aneu-vos-en al cor. Amb tants d’ ensurts, esglais, emocions, assassinats, fantasies desbordades i odis organitzats, no hi ha cor que triquetegi a satisfacció dels facultatius. Resseguiu l’estòmac. Analitzeu la sang. Observeu els ulls. Res que funcioni com cal, ni res que es trobi amb les condicions degudes. Tot està desballestat. Fins el fetge el qual aguanta rocs i no pedres. Es més, 1’ossamenta ja cruxeix i el mal de Pott comença a minar-la. Qui més qui menys tothom va corbat. Ja no hi ha qui aguanti la línia. Ni les senyores. M’equivoco. El «Civilón». El salamanqui indultat a Barcelona. Hom assegura que estima els homes. Santa paraula. Si de mi depengués no tornaria a Salamanca. S’aturaria pel camí i l’exhibiria a xics i grans, els de sang blava i els de sang roja i els diria: «Civilón», estima els homes. Imiteu-lo, que no és cap vergonya imitar les bèsties, quan les persones s’han animalitzat en tan gran manera.
Algú dirà: literatura. Potser si. Potser no. Al capdevall escarnim als altres amb l’avantatge que la nostra de literatura és d’un dia i a ningú no perjudica. En canvi, la dels altres fa sis mesos que dura i temem que ens faci perdre fins la carcanada.
El temps cuidarà de dir-ho.

Francesc Palau Sayós, pare del industrial Josep Palau Francàs, un dels creadors de Soler&Palau, la multinacional de butxaca ripollesa del sector de la ventilació,ha estat un dels grans periodistes ripollesos.

Francesc Palau Sayós, a més de la dedicació professional (com apoderat de Talleres Casals i, posteriorment responsable de la part comercial de S&P), tenia una vocació secreta de periodista i literat. D'ell és també un celebrat article titulat "La portada en peligro" (El Ripollés26 de setembre i 10 d’octubre de 1959), signat com "Cesc”.