Una mostra del clima imperant que va propiciar el desastre de la guerra civil (1936-1939) n'és una article del periòdic L’Instransigent, òrgan
de les joventuts d’Estat Català del Ripollès (Any
1 - Núm. 9. Ripoll, 22 de setembre de 1934), que tenia la seva redacció al carrer Estació, 3 baixos, de Ripoll.
En aquesta publicació, que no és pas dels que han estat nomenats "incontrolats", ja que estem parlant un sector molt concret del catalanisme, hi ha un article que té per títol "Us tindrem present", que acaba amb una frase molt dura, en castellà: "A cada puerco le llega su San Martín".
.jpg){kind=spacer}
Us l'ofereixo:
CRONICA
Us tindrem present
Els fills bords de Catalunya, cal recordar-los. Aquests catalans
que han anat a Madrid a demanar que ens arrabassessin la poca llibertat autònoma
que tenim, cal fitxar-los, calque el poble de Catalunya no els toleri més al seu
sí.
La Pàtria, per aquests mal nascuts no compta, els obrers, els
camperols, aquells que fan possible la grandesa de Catalunya, que els han
enriquit amb el seu esforç, quan ells eren protegits per la monarquia, quan en
nom d’una Pàtria inexistent el bo i millor de la nostra joventut quéia en
terres del Marroc, ells no tenien el gest gallard de protestar contra els opressors,
contra els espanyols assassins. Ha calgut que s’establís justícia social a
Catalunya, ha calgut que un govern nacional sorgit de l’immensa majoria dels
catalans fes una llei, perquè els homes també tinguessin Pàtria, perquè el seu
esforç damunt la terra no fos estèril, per veure el patriotisme d’aquesta mena
de gent.
Recordeu-los:
Eduard Sunyer, home retrògrada, inofensiu en matèria política;
anti-catalanista per convicció, cobra de la Generalitat i de l’Estat espanyol
Recaptador de cèdules i contribucions; és una vergonya consentir que ostenti més
dit càrrec.
Salvador Vilarrasa (a) Roqué,
terratinent, explotador amb tota la extensió
(Acaba
a la pigína 3).
(Vé
de la pigína 1).
de la paraula, home que té una concepció de la caritat completament
oposada als sentiments humans. Catalanista —ho fa veure — dels que han de
cercar la raó a Madrid, perquè l’han perduda a casa nostra.
Eusebi Budallés, ex-noble, conegut per el marqués de la
Trepadella, home ridícul i antiquat que no té noció de res, tipus clàssic dels
que no saben res de res, però que per instint i sentiments són dolents; no
valdria la pena de parlar-ne si no és per dir, que la seva gosadia cal tenir-la
en compte.
I tu «Simonet», Sr. Eusebi Pujol, que tens de passar per Sant
Sebastiá per despistar, però sabem que endut pel teu egoisme traicionès a la Pàtria
que per vergonya teva, t’ha vist néixer, creiem en el teu odi contra els
obrers, contra els parcers, en els teus sentiments d’explotador sense escrúpols,
potser per seguir ja una tradició de nissaga, amb tot i això gairebé ens
sorprengué, però ara caldrà recordar-te.
I tots els que haveu traicionat, la Sobirania Nacional, tots els
que pidoleu als espanyols, no sou dignes ni del minimum de respecte que es deu al
ser més repulsiu, us prometem per la nostra dignitat l’estricte compliment del
deure. Aplicarem el refrà d’aquelles terres que trepitjàreu, i per fer més
efecte us el diem amb la seva llengua: A
cada puerco le llega su San Martín.
Nota de la
Redacció: Agrairem als nostres llegidors que si recorden algun altre nom dels
individus d’ací Ripoll que anaren a Madrid com a «isidristes» que ens ho comuniquin
que també els hi farem la seva biografia gratuïta.
Per contextualitzar l'article cal dir que es una denuncia als que varen participar en la concentració contra la Llei de Contractes de Conreu, elaborada pel govern de Lluís Companys l'abril de 1934 i votada pel Parlament de Catalunya, que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Per tombar la llei els terratinents catalans s'uniren al voltant de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), els "isidristes" de l'article, i amb el partit dretà de Lliga Catalana, presentaren un recurs al Tribunal de Garanties Constitucionals al·legant que la Generalitat de Catalunya s'excedia de les seves competències estatutàries. El Tribunal de Garanties Constitucionals, tribunal conformat pels polítics no catalans, en el context d'una Espanya amb governs de centredreta, va donar la raó a l'IACSI i anul·là la llei (6 de juny de 1934). Tanmateix, com a resposta, el Parlament de Catalunya tornà a aprovar el mateix text íntegrament tot desafiant l'autoritat d'un tribunal conformat pels polítics no catalans. El 8 de setembre uns cinc mil propietaris agrícoles catalans mobilitzats per un IACSI dirigit per Cirera Volta, un dels fundadors de la CEDA a Catalunya, organitzen una marxa a Madrid, amb míting de Gil Robles, reclamant l’execució immediata de la sentència del Tribunal de Garanties Constitucional.
Com es pot veure les mencions personals no tenen cap aturador i cal reflexionar ja que alguns dels mecionats seran assessinats durant els primers mesos de la revolta.
Com es pot veure les mencions personals no tenen cap aturador i cal reflexionar ja que alguns dels mecionats seran assessinats durant els primers mesos de la revolta.
Eusebi de Budallès, propietari, de 60 anys, serà assassinat amb el seu cunyat Eduard Díaz Contreras, agent d'aduanes, de 45 anys, al paratge de Rama de la carretera de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, el 28 de juliol de 1936.
Cal dir que entre les persones assassinades el 1936 hi ha a Ripoll molt agent relacionada amb aquesta fets i els posteriors, els anomenats "Fets d'octubre" de 1934, quan hi ha un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra règim republicà conservador, amb la proclamació del president Lluís Companys de l'Estat Català de la República Federal Espanyola el 6 d'octubre de 1934.
D'entre els assassinats el 1936 (veure la llista en l'obra Sofia Castillo i Olga Camps, La Guerra civil a Ripoll (1936-1939)) hi ha Josep Prats Pernau, secretari de l'Ajuntament de Parròquia de Ripoll (mort al coll de Canes, Vallfogona, el 26 de setembre de 1936; i Josep Caballeria Peix, que havia estat alcalde de Ripoll desprès del fets d'octubre de 1934 (mort a les afores de Campdevànol, 28 d'agost de 1936).
Per tots aquesta fets resulta interessant recordar aquest article que sense cap dubte ha de formar part d'un antologia de la premsa comarcals ripollesa.
D'entre els assassinats el 1936 (veure la llista en l'obra Sofia Castillo i Olga Camps, La Guerra civil a Ripoll (1936-1939)) hi ha Josep Prats Pernau, secretari de l'Ajuntament de Parròquia de Ripoll (mort al coll de Canes, Vallfogona, el 26 de setembre de 1936; i Josep Caballeria Peix, que havia estat alcalde de Ripoll desprès del fets d'octubre de 1934 (mort a les afores de Campdevànol, 28 d'agost de 1936).
Per tots aquesta fets resulta interessant recordar aquest article que sense cap dubte ha de formar part d'un antologia de la premsa comarcals ripollesa.
